Resultats de la cerca frase exacta: 153.037
|
101.
bípar -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pareix una bessonada. Que pareix dues vegades. Que treu dues branques. [...]
|
|
102.
efectista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que en allò que fa atén principalment a l'efecte que produirà. [...]
|
|
103.
plastificant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que plastifica. Producte que, afegit a una matèria, n'augmenta la plasticitat. [...]
|
|
104.
balsàmic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té les qualitats del bàlsam. Que conté bàlsam. Xarop balsàmic. Que exhala olor de bàlsam. Que té consistència de bàlsam. Que té acció antigonorreica. Que conté olis essencials antisèptics i tonificants de l'aparell respiratori [...]
|
|
105.
evocador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que evoca, que recorda. [...]
|
|
106.
instant 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que insta, que urgeix. [...]
arrapós -osa
adj. [LC] Que, amb les pues, espines, arestes, etc., de què està proveït, esgarrinxa, agafa. 
|
|
107.
'en cas que' o 'en el cas que'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució conjuntiva en cas que, que serveix per introduir una condició, presenta la variant amb article:
en el cas que. Així, amb aquest sentit es poden fer servir totes dues formes. Per exemple:
En cas que vingui, fes-lo passar a la sala d'espera.
En el cas que no presenti el treball, caldrà [...]
|
|
108.
arrapós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, amb les pues, espines, arestes, etc., de què està proveït, esgarrinxa, agafa. [...]
|
|
109.
canoner 2 canonera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operari que, amb el torn, posa fil als canons. Menestral que fabricava canons. [...]
|
|
110.
espieta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que espia, especialment que intenta descobrir què fa un altre per delatar-lo. [...]
|
arrapós -osa
adj. [LC] Que, amb les pues, espines, arestes, etc., de què està proveït, esgarrinxa, agafa.
adj. [LC] Que, amb les pues, espines, arestes, etc., de què està proveït, esgarrinxa, agafa.