161.
asiento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, allisada f. 13 [de una navaja] esmolada f, esmolament. 14 fig [de las bases] establiment. 15 [poso] pòsit, solatge, solada f. 16 constr [de un edificio] assentament. 17 constr [para los ladrillos] capa d'argamassa f. 18 fig i p fr [indigestión] racó. 19 [sensatez] seny, senderi, enteniment. 20 contracte [...]
|
162.
casco
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
levantar de cascos fig i fam [hacer desear] omplir el cap de cascavells. 17 romperse (o calentarse) los cascos fig i fam escalfar-se el cap. 18 sentar los cascos fig i fam posar seny. [...]
|
163.
discreció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 reserva, cautela a no descobrir allò que hom sap o pensa. secret, discreció absoluta. D'això que et contaré, t'exigeixo el secret més absolut. tacte finesa d'esperit circumspecció prudència seny moderació mesura 2 llibertat. 3 A la discreció de: A (la) mercè de. Retre's a mercè del vencedor [...]
|
164.
sentit 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. Els cinc sentits són: vista, oïda, olfacte, gust i tacte. seny. Amor per nostres senys ens entra (Ausiàs March.) sisè sentit, es diu vulgarment per significar una mena d'intuïció, facultat indefinible de sentir o conèixer coses que no són perceptibles a tothom. 2 Perdre els sentits [...]
|
165.
loco
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[marear, aturdir] atabalar, marejar, posar el cap com un tabal (o com un timbal). 18 volver loco a alguien [una cosa] agradar amb bogeria. Las fresas me vuelven loco, les maduixes m'agraden amb bogeria. 19 volver loco a alguien [enamorar] fer perdre el seny (o la xaveta). Este chico me vuelve loca, aquest [...]
adj i m i f 1 [alienado] boig -oja, foll -a, orat -ada. adj 2 [hiperbólicamente] boig -oja. Estar loco por una mujer, estar boig per una dona. 3 [de poco juicio] boig -oja, esbojarrat -ada, eixelebrat -ada. 4 [excesivo, extraordinario] boig -oja. Tiene una afición loca por la música, té una afecció boja per la música. 5 a locas (o a tontas y a locas) fig a la babalà, a tort i a dret. 6 a lo loco fig com un boig. Conduce a lo loco, condueix com un boig. 7 a lo loco fig [irreflexivamente] a la babalà, a la lleugera. Unas palabras dichas a lo loco, unes paraules dites a la babalà. 8 anda (o está) como loco fig i fam va com si fos boig. 9 cada loco con su tema fig cadascú per on l'enfila. 10 es para volverse loco n'hi ha per a tornar-se boig. 11 estar loco de contento (o de alegría) no cabre a la pell d'alegria (o de satisfacció), estar boig d'alegria (o de satisfacció). 12 hacer el loco [hacer tonterías] fer el boig. 13 hacerse el loco fer el pagès. 14 la loca de la casa fig la imaginació. 15 loco de atar (o de remate, o rematado, o como una cabra) boig rematat (o com una cabra). 16 un loco hace ciento fig qui va amb un coix al cap d'un any és coix i mig. 17 volver loco a alguien [marear, aturdir] atabalar, marejar, posar el cap com un tabal (o com un timbal). 18 volver loco a alguien [una cosa] agradar amb bogeria. Las fresas me vuelven loco, les maduixes m'agraden amb bogeria. 19 volver loco a alguien [enamorar] fer perdre el seny (o la xaveta). Este chico me vuelve loca, aquest xicot em fa perdre el seny. 20 volverse loco tornar-se boig, embogir. |
166.
dedo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
frente fig i fam no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment). 21 pillarse los dedos fig i fam picar-se (o agafar-se, o cremar-se) els dits. 22 poner a uno los cinco dedos en la cara posar (o plantar, o estampar) els cinc dits a la cara d'algú. 23 poner el dedo en la llaga fig i fam tocar el [...]
|
167.
razón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
entrar en razón fer posar (o venir) a la raó, fer fer la raó. 20 hacer perder la razón fer perdre el seny (o la raó). 21 meter en razón fer posar (o venir) a la raó. 22 no atender a razones [alguien] no entendre's de raons, no escoltar raons. 23 perder la razón perdre el seny (o la raó). 24 ponerse en la [...]
|
168.
beure 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
es beu la suor, la gasa absorbe el sudor. 10 fig [creure's] tragarse. Es beu tot el que li diuen, se traga todo lo que le dicen. 11 beure's amb els ulls (o amb la mirada) fig [mirar àvidament] comerse (o devorar) con los ojos. 12 beure's el seny (o l'enteniment) fig beberse el juicio (o el seso). [...]
|
169.
sentido 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 9 en el sentido de que en el sentit que. 10 no tener sentido no tenir (o no fer) sentit. 11 perder el sentido [desmayarse] perdre els sentits. 12 perder el sentido [volverse loco] perdre el seny (o la raó). 13 poner sus cinco (o todos sus) sentidos en algo fam posar tots els cinc sentits en alguna [...]
|
170.
reposar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
reprendre un treball. fer un alè, reposar una estona. fer una pausa, íd. 3 (reposar-sepron.) posar seny (o enteniment) assentar-se-li (a algú) el cap Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|