161.
asiento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, allisada f. 13 [de una navaja] esmolada f, esmolament. 14 fig [de las bases] establiment. 15 [poso] pòsit, solatge, solada f. 16 constr [de un edificio] assentament. 17 constr [para los ladrillos] capa d'argamassa f. 18 fig i p fr [indigestión] racó. 19 [sensatez] seny, senderi, enteniment. 20 contracte [...]
|
162.
casco
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
levantar de cascos fig i fam [hacer desear] omplir el cap de cascavells. 17 romperse (o calentarse) los cascos fig i fam escalfar-se el cap. 18 sentar los cascos fig i fam posar seny. [...]
|
163.
discreció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 reserva, cautela a no descobrir allò que hom sap o pensa. secret, discreció absoluta. D'això que et contaré, t'exigeixo el secret més absolut. tacte finesa d'esperit circumspecció prudència seny moderació mesura 2 llibertat. 3 A la discreció de: A (la) mercè de. Retre's a mercè del vencedor [...]
|
164.
sentit 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. Els cinc sentits són: vista, oïda, olfacte, gust i tacte. seny. Amor per nostres senys ens entra (Ausiàs March.) sisè sentit, es diu vulgarment per significar una mena d'intuïció, facultat indefinible de sentir o conèixer coses que no són perceptibles a tothom. 2 Perdre els sentits [...]
|
165.
loco
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[marear, aturdir] atabalar, marejar, posar el cap com un tabal (o com un timbal). 18 volver loco a alguien [una cosa] agradar amb bogeria. Las fresas me vuelven loco, les maduixes m'agraden amb bogeria. 19 volver loco a alguien [enamorar] fer perdre el seny (o la xaveta). Este chico me vuelve loca, aquest [...]
|
166.
dedo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
frente fig i fam no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment). 21 pillarse los dedos fig i fam picar-se (o agafar-se, o cremar-se) els dits. 22 poner a uno los cinco dedos en la cara posar (o plantar, o estampar) els cinc dits a la cara d'algú. 23 poner el dedo en la llaga fig i fam tocar el [...]
|
167.
razón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
entrar en razón fer posar (o venir) a la raó, fer fer la raó. 20 hacer perder la razón fer perdre el seny (o la raó). 21 meter en razón fer posar (o venir) a la raó. 22 no atender a razones [alguien] no entendre's de raons, no escoltar raons. 23 perder la razón perdre el seny (o la raó). 24 ponerse en la [...]
f 1 [mente] raó. 2 [acierto, verdad] raó. Tener la razón, tenir la raó. 3 [palabras, argumentos] raó. 4 [motivo] raó, causa, motiu m. 5 [recado] encàrrec m, avís m. Llevar una razón, donar un encàrrec. 6 [sitio donde se da razón de algo] adreceu-vos a, informeu-vos-en a. Se vende. Razón: portería, es ven. Adreceu-vos a la porteria. 7 mat raó. 8 a razón de a raó de. Se paga a razón de seis euros por día, es paga a raó de sis euros per dia. 9 asistirle la razón [a alguien] tenir raó, estar carregat de raó. 10 cargarse de razón fig carregar-se de paciència. 11 con razón amb raó. 12 ¡con razón! és clar! 13 con razón o sin ella amb raó o sense. 14 dar la razón [a alguien] donar la raó. 15 dar razón [de algo] donar raó. 16 en razón de [referente] quant a, pel que fa a. 17 entrar en razón posar-se (o venir) a la raó, posar-se a coses de raó. 18 fuera de razón [inoportunamente] fora de lloc. 19 hacer entrar en razón fer posar (o venir) a la raó, fer fer la raó. 20 hacer perder la razón fer perdre el seny (o la raó). 21 meter en razón fer posar (o venir) a la raó. 22 no atender a razones [alguien] no entendre's de raons, no escoltar raons. 23 perder la razón perdre el seny (o la raó). 24 ponerse en la razón [ceder] posar-se a la raó, venir a la raó. 25 por razón de per raó (o raons) de. 26 puesto en razón [razonable] enraonat, conforme a la raó. Eso que pide está puesto en razón, això que demana és enraonat. 27 razón aritmética raó aritmètica. 28 razón de Estado raó d'Estat. 29 razón de más para... raó de més per a... 30 razón de pie de banco [absurdo] raó foradada (o de peu de banc). 31 razón directa raó directa. 32 razón geométrica raó geomètrica. 33 razón inversa raó inversa. 34 razón social raó social. 35 tener razón tenir raó. 36 toma de razón [en un registro] nota d'intervenció. 37 tomar razón [en un registro] prendre nota. |
168.
beure 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
es beu la suor, la gasa absorbe el sudor. 10 fig [creure's] tragarse. Es beu tot el que li diuen, se traga todo lo que le dicen. 11 beure's amb els ulls (o amb la mirada) fig [mirar àvidament] comerse (o devorar) con los ojos. 12 beure's el seny (o l'enteniment) fig beberse el juicio (o el seso). [...]
|
169.
sentido 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 9 en el sentido de que en el sentit que. 10 no tener sentido no tenir (o no fer) sentit. 11 perder el sentido [desmayarse] perdre els sentits. 12 perder el sentido [volverse loco] perdre el seny (o la raó). 13 poner sus cinco (o todos sus) sentidos en algo fam posar tots els cinc sentits en alguna [...]
|
170.
reposar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
reprendre un treball. fer un alè, reposar una estona. fer una pausa, íd. 3 (reposar-sepron.) posar seny (o enteniment) assentar-se-li (a algú) el cap Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|