11.
desembarrancar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer surar de nou (una embarcació que estava embarrancada). Els mariners desembarrancaren el llagut llançant la càrrega al riu. Una embarcació embarrancada, surar de nou. Amb la marea, el vaixell es desembarrancà. [...]
|
12.
arrumbar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer prendre (a un vaixell) una ruta determinada. Els mariners arrumbaren les naus cap a port. Un vaixell, posar-se en disposició d'emprendre una ruta determinada. Un llagut tripulat per l'avi Mundet arrumbà a la cala. Un cop aquí, els vaixells s'arrumben cap a l'illa. [...]
|
13.
oberta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fer una incisió longitudinal en un embolcall, d'eixamplar l'escletlla que deixen entre elles dues posts contigües; l'efecte. Incisió de dalt a baix per a poder pelar el suro. Obertura d'un llagut limitada lateralment pels corredors i travessada pels bancs on s'asseuen els remitgers. [...]
|
14.
galtera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
instruments per evitar que la peça que hom treballa sigui perjudicada per la pressió d'aquelles mandíbules. Peça lateral d'un bossell. Peça foradada que es posa a proa i a popa de l'espigó de l'arbre d'una barca o d'un llagut, perquè per dins hi passi l'enflonc. Tauló que es posa a cada costat de la biga d [...]
|
15.
corredor 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de pas, llarga i estreta, en un edifici, en una nau, etc. Taula que, a cada banda del llagut o d'un altre bastiment no cobertat, va de proa a popa perpendicular al costat, resseguint-lo per dins, i impedeix que en cas de temporal hi entri aigua. Depressió llarga i estreta que serveix de pas [...]
|
16.
falca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tascó o altre objecte emprat per a falcar. Posar una falca sota el petge d'una taula, d'una cadira, perquè no balli. Taula de fusta que forma l'orla d'un llagut i altres embarcacions de pesca o l'orla que hi ha immediata a l'escollat de proa o de popa. Taula de fusta que es posa encaixada entre [...]
|
17.
barca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
inclinat cap a proa, dues veles llatines i una pollacra. barca de panescalm Panescalm barca nua Barca sense arboradura ni cap element que sobresurti del ras de l'orla. barca palangrera Llagut palangrer barca solera Rai1 1 Transbordador fluvial de mercaderies, de vehicles i de bestiar. Van construir el [...]
|
18.
barret
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cofins, per a transmetre uniformement la pressió. Part superior del basidioma dels bolets, que protegeix l'himen del sol, de la pluja, etc. barret de copa Càlat. barret de xemeneia Curull1 2. Cap de mort de la roda d'una barca o d'un llagut. [...]
|
19.
clau 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una idea, d'un projecte, etc. Peça metàl·lica adaptada als forats d'alguns instruments de vent, que permet d'obrir i de tapar els forats en ésser accionada pels dits. Eina per afinar instruments de corda. Peça metàl·lica que subjecta l'arbre del llagut al banc d'arborar. Trancanell d'una barca [...]
|
20.
gussi
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m mar [llagut petit] barcón mastelero. [...]
|