FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
negoci. fer un bon negoci Sortir guanyant en un afer. fer un mal negoci Sortir perdent en un afer. negoci rodó Negoci totalment favorable. Utilitat aconseguida en un afer, guany que hom n'obté. fer negoci Obtenir guanys d'alguna cosa. negoci jurídic Declaració de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dividir (alguna cosa) en dues o més parts, especialment amb la idea de distribució. Partir un eixam. La Carlota es parteix la feina amb la seva cosina. Partir-se el guany. Partionar. Partir els termes d'un lloc. Trencar pel mig. Partir pinyons. Partir una post. Partir-se un marbre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
generalment en pl.] Suma de moneda. No ho he comprat perquè no duia prou diners. Posar diners a guany. Fer diners, arreplegar diners. Prestar diners. diner negre Diners no declarats al fisc. diners comptants Diner efectiu. diners engrunats Xavalla 2. tenir diners Ésser ric. tenir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correspondre per l'aparença al mèrit, a l'esforç esmerçat, al guany obtingut, etc. Aquest moble no llueix posat aquí. És una gent que no els llueix el que guanyen. Fer-se notar com correspon al seu mèrit, bondat, etc. Són una gent que llueixen molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cristià confia rebre de Déu la vida eterna i l'ajut per a arribar-hi. Persona o cosa que és objecte de l'esperança. En un joc d'atzar, guany mitjà per jugada. esperança matemàtica Valor al qual tendeixen amb tota probabilitat les mitjanes de mostres independents d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tetranychus o Panonychus que ataca diversos conreus i especialment fruiters. aranya de forat Persona que viu retirada i fuig de la gent. ésser una aranya No deixar escapar cap avinentesa de guany, saber-se aprofitar de tot. Objecte que té una forma que recorda la de l'aranya. Salamó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, això us deixa un marge que us permet pagar bé els corredors i encara fer-hi un bon guany. Un marge del vint per cent. marge de benefici Marge que resta a l'empresari. Espai de temps, avinentesa, concedit a algú per a obrar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. en brut En la forma d'esborrany, fent referència a un escrit, un dibuix, etc. És la versió en brut de la carta. Sense deducció del que és preceptiu rebaixar. Producte brut. Guany brut. Mancat de netedat. Portar les mans brutes. Rentar els plats bruts. Que brut que va [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
net d'una cosa Desfer-se'n, consumir-la, totalment. Que no té mescla d'altra cosa, que no conté cap element estrany. Ja tenim el gra net, sense palla. De què s'han deduït les despeses. Benefici net. Guany net. Producte net. De contorn ben precís. Escrit o imprès en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
situada a la part anterior de la boca, entre els ullals. dent molar Queixal situat a continuació de les dents premolars. dent premolar Queixal situat entre l'ullal i la primera dent molar. Dent incisiva. deixar-hi les dents En la persecució d'un guany, sortir-hi perdent. no passar [...]
