El pronom en pot substituir un complement del nom. Ara bé, s'han de complir una sèrie de condicions.
1. El complement del nom ha de dependre d'un sintagma que faci la funció de complementdirecte, de subjecte postverbal d'un verb inacusatiu, d'atribut (postverbal en les copulatives d [...]
Els verbs guanyar, perdre i algun altre, com per exemple superar o vèncer, accepten un complement introduït amb les preposicions per o de, que expressa la mesura en què es guanya o es perd. Per exemple:
El concursant ha perdut de dos punts.
El nostre equip ha guanyat l'altre per cinc a dos.
El [...]
acompanya l'última preposició. Aquesta estructura és, però, estilísticament més marcada. Per exemple:
Treballen per i per al país.
Quan es coordinen locucions prepositives, en què hi ha una preposició àtona final, a més del complement, també s'elideix la preposició final de la primera locució. Per exemple [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten: El lloc o allò que serveix de pas, per on es passa. Van sortir perla porta del darrere. Han entrat perla finestra. Anirem a Andorra per Lleida. Anaven perla carretera. Corrien pels carrers. Viatjar per mar, per terra. Han passat pel camí de baix. Passeu [...]
Es fa servir la preposició composta pera (o les contraccions per al o per als, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:
1. Complement de règim. Per exemple:
Jo no serveixo pera pintora (el verb servir [...]