1.
per a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(+ infinitiu) Per a s'escriu per (sense la a) quan l'infinitiu designa alhora la causa i la finalitat de l'acció expressada per un verb de moviment o d'acció voluntària, amb excepció dels verbs usari utilitzar. Una ploma per a escriure, però agafà la ploma per escriure. a fi de a efecte de [...]
|
2.
per fas o per nefas
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
per un motiu o altre per naps o per cols Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
motlle [o motllo, motle]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
forma, motlle que serveix per a donar una certa figura; esp. motlle d'impremta. formó, nom que hom dona als motlles emprats en certs oficis. riellera, motlle per a fondre riells o lingots. gàlib, motlle de fusta o de ferro per a perfilar una motllura, etc. fogasser, motlle de fer fogassons [...]
|
4.
espesseir [o espessir]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
concentrar condensar deflegmar(un líquid, per evaporació o destil·lació) reduir(per evaporació) prendre's, espesseir-se un líquid per refredament. llotejar, es diu del fang, espesseir-se fins a tenir la consistència del llot. Cp. travar-se la llengua: espesseir-se, com quan algú està borratxo [...]
|
5.
tisores [o estisores]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Cp. esmocadores, mocallums o moquetes: espècie de tisores per a esmocar un llum d'oli, cisalla, molls Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
jeure [o jaure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 estar de bocaterrosao de panxa a terra estar de bocadents (o de sobines, o de panxa enlaire) estar allitato fer llit, jeure per malaltia. 2 Fig. reposar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
definit hom pot usar, indistintament a o en. Vam acampar al prat (o en el prat). És preferent, però, l'ús de a. Igualment davant l'adj. interrogatiu quin. No sé a quin hotel dormiré. És millor que en quin hotel. b) Per contra, davant l'article indefinit (un, una), l'adjectiu indefinit algun, alguna i els [...]
|
8.
càntir [o cànter]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dorca canterella càntera, càntir gros. barralo barrala, càntir de fusta encercolat amb ferro o amb aram, amb la nansa i els brocs de metall. barraló, càntir de fusta per a ús dels treballadors. doll, càntir gran, de terrissa, amb tres nanses. botell(->) o botella, boteta de fusta, de secció [...]
|
9.
volenterosament [o volenterament]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de tot (o de bon) cor de grat (o de bon grat) de gust. Et faré molt de gust aquest servei. gustosamento amb molt gust a pler de bona gana a mans besades, amb molt gust. Cp. les frases a festa major em convides! i a bodes em convides!, amb què hom accepta volenterosament una cosa. Ant. A desgrat [...]
|
10.
enganyar [o enganar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. cotnar, íd. vendre. Portar venut algú, portar-lo enganyat. fer la pell(a algú), enganyar-lo, esp. en el comerç. fer beure a galet, enganyar algú abusant de la seva credulitat per fer-li creure coses absurdes o falses. posar mostalla per julivert. I ho sé bé que a vós no us posaran mostalla per [...]
prep. Equivalent a la prep. a de totes les llengües romàniques, llevat d'algunes particularitats que cal remarcar: 1. No s'ha d'usar per a introduir un complement directe (acusatiu). Així direm: Jo estimo molt els animals. Hem vist la teva germana. Hi ha, però, algunes excepcions: a) S'usa la prep. a davant el complement directe quan aquest és un pronom personal fort. Jo l'estimava a ella, no a tu. Jo el respectaré a ell si ell em respecta a mi. b) Quan el complement directe, per raó de la construcció de la frase, va immediatament després del subjecte. El perseguia com el llebrer a la llebre. Això es fa per tal d'evitar ambigüitats. c) En frases que expressen reciprocitat: Estimeu-vos els uns als altres. 2. Per a introduir un complement circumstancial de lloc, el català usa la prep. a. Som a Barcelona. Avui menjarem a casa. Hi ha, però, algunes excepcions: a) Davant l'article definit hom pot usar, indistintament a o en. Vam acampar al prat (o en el prat). És preferent, però, l'ús de a. Igualment davant l'adj. interrogatiu quin. No sé a quin hotel dormiré. És millor que en quin hotel. b) Per contra, davant l'article indefinit (un, una), l'adjectiu indefinit algun, alguna i els demostratius aquest, aquesta i aquell, aquella, és preferible d'usar en (en lloc de a). Dormiré en algun hotel, prop de la carretera. Vam posar en aquella fonda que tu em vas indicar. 3. Quan un complement és una oració precedida de la conjunció que, hom prescindeix sempre de la prep. a (i de tota altra prep.). Estava acostumat que hi anés cada dia el seu germà (no a que hi anés). 4. Quan el complement d'un verb és un infinitiu, es construeix sempre amb a, encara que altrament regeixi la preposició en. Tot consisteix a fer bé les coses. Però: Consistir en una cosa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |