FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trobar bé la manera de veure d'altri. Expressar la seva conformitat, aquiescència. Tothom assenteix a les seves paraules. Donar la conformitat a les pretensions de la demanda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esclat de llum viu i instantani. de llampada Corrents. El davanter va passar de llampada davant el defensa. Veure una cosa de llampada. Tirar, un caçador, de llampada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de visible. Possibilitat de veure des de certa distància, a través d'un medi determinat, etc. Un revolt sense visibilitat. Amb tanta boira hi ha molt poca visibilitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amor, afecte, recelós de qui tem que un altre li pot ésser preferit. Té gelosia del seu germà petit. Enveja que ens causa qui gaudeix d'alguna cosa que voldríem per a nosaltres. La gelosia del seu entorn la fa viure anguniosa. Li fa gelosia de veure'ls tan ben avinguts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veure 1 1. Fugia com un llamp, però l'he ben clissat. Va clissar la noia prop de la casa. clissar-hi Veure-hi. Que no hi clisses? clissar-s'hi Veure-s'hi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una emoció, fer estremir. Esborronar, horripilar. Ens esgarrifava de veure tantes víctimes. Esgarrifa de pensar els danys que se'n seguiran. M'esgarrifo de pensar els danys que en provindran. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Despendre (els diners propis) malament, en coses inútils. Dol de veure com malgasta el patrimoni familiar. Malgastar la vida, els anys de la joventut. No malgastis esforços en aquest projecte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, d'un enlluernament. En veure l'os el cavall va esborneiar-se. L'esperit se m'esborneià i topava pertot. [...]