1.
ñaña
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f amer [hermana] germana gran. [...]
|
2.
majo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ja adj 1 [persona agradable, simpática] maco -a. Tu hermana es una chica muy maja, la teva germana és una noia molt maca. 2 [compuesto] endiumenjat -ada, empolainat -ada. 3 [mono] maco -a, bufó -ona, galanxó -ona. [...]
|
3.
intimar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 p fr [comunicar] intimar. 2 [ordenar] intimar. Le intimé a salir, el vaig intimar a sortir. v intr 3 intimar, fer amistat. He intimado con tu hermana, he intimat amb la teva germana. v pron 4 [penetrar] introduir-se, penetrar intr. 5 p fr [contraer intimidad] intimar intr. [...]
|
4.
prestado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de prestar] 2 [nombre, palabra] manllevat -ada. 3 ir de prestado anar amb coses deixades. 4 ir de prestado con p fr anar amb... de. Fui de prestado con los zapatos de mi hermana, vaig anar-hi amb les sabates de la meva germana. 5 tomar (o pedir) prestado manllevar [...]
|
5.
recuerdo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
passat. 5 [objeto] record, recordança f. Tienda de recuerdos, botiga de records. 6 pl records, expressions f, memòries f. Recuerdos a tu hermana, records a la teva germana. 7 en recuerdo de [conmemoración] en recordança de, en commemoració de, en memòria de. [...]
|
6.
trato
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 tracte. Un trato indecente, un tracte indecent. Malos tratos, mals tractes. 2 tracte. Su hermana es de trato cordial, la seva germana és d'un tracte cordial. 3 [relación] tracte. Tener poco trato con los vecinos, tenir poc tracte amb els veïns. 4 [acuerdo] tracte, tractat. Formalizar un trato [...]
|
7.
mayor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, la germana gran. 5 [de edad] gran. Un hombre ya mayor, un home ja gran. 6 [mayor de edad] major d'edat. 7 [de ciertas corporaciones] major. Oficial mayor, oficial major. 8 mús major. 9 ir (o pasar) a mayores anar a més. 10 mayor de edad major d'edat. 11 mayor que mat més gran que. m 12 [libro mayor [...]
|
8.
alma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ànima, tros de pa. 11 alma en pena ànima en pena. 12 alma gemela [afín] ànima germana, esperit afí. 13 alma mía fam [querido] amor meu, estimat meu. 14 alma viviente ni una ànima. 15 arrancar (o destrozar, o partirle) a uno el alma alguna cosa fig arribar al cor d'algú alguna cosa, partir (o trencar) el [...]
f [en singular se utiliza con los artículos el o un] 1 ànima. 2 ànima. Un alma inocente, una ànima innocent. 3 fig ànima. La playa estaba vacía: no había ni un alma, la platja era buida: no hi havia ni una ànima. Es un pueblo de quinientas almas, és un poble de cinc-centes ànimes. 4 fig ànima. Es el alma de la empresa, és l'ànima de l'empresa. 5 fig cor m, fogar m, focus m. El alma de la revolución está en París, el cor de la revolució és a París. 6 [viga] ànima. 7 [de cañón, de un cable] ànima. 8 mús [de un violín] ànima. 9 alma de cántaro fig i fam ànima de càntir. 10 alma de Dios bona ànima, tros de pa. 11 alma en pena ànima en pena. 12 alma gemela [afín] ànima germana, esperit afí. 13 alma mía fam [querido] amor meu, estimat meu. 14 alma viviente ni una ànima. 15 arrancar (o destrozar, o partirle) a uno el alma alguna cosa fig arribar al cor d'algú alguna cosa, partir (o trencar) el cor d'algú alguna cosa, clavar-se al cor alguna cosa. 16 arrancar el alma a alguien llevar la vida a algú. 17 arrancársele (o partírsele) a uno el alma con una cosa fig partir-se-li (o trencar-se-li) a algú el cor per alguna cosa. 18 caérsele a alguien el alma a los pies fig caure a algú l'ànima als peus. 19 clavarse una cosa en el alma fig clavar-se una cosa al cor. 20 como alma en pena com una ànima en pena. 21 como alma que lleva el diablo fig i fam com un esperitat. 22 con alma y vida (o con el alma y la vida) amb molt de gust, de bona gana, volenterosament. 23 con el alma (o con toda el alma) de tot cor, amb tota l'ànima. 24 dar el alma lliurar (o exhalar) l'esperit. 25 dar el alma al diablo vendre's l'ànima al diable. 26 de mi alma del meu cor. 27 doler a uno el alma de... estar fart (o tip, o cuit) de..., estar fins al coll de... 28 echarse el alma a las espaldas fam tirar-s'ho tot a l'esquena. 29 en cuerpo y alma en cos i ànima. 30 en el alma a l'ànima. 31 en lo más hondo del alma en el fons del cor. 32 entregar uno el alma (o entregar el alma a Dios) donar (o retre) l'ànima a Déu. 33 estar como el alma de Garibay ésser un cagadubtes. 34 estar con el alma en la boca [agonizar] tenir un peu a la tomba (o al clot), estar entre la vida i la mort. 35 estar con el alma en un hilo (o en vilo) [con temor] estar amb l'ai al cor. 36 estar con el alma en un hilo (o en vilo) [intranquilo] ésser un manat (o un feix) de nervis. 37 hablar al alma parlar al cor. 38 írsele a alguien el alma detrás de algo fig tenir a algú el cor robat una cosa. Se me va el alma detrás de este coche, aquest cotxe em té el cor robat. 39 llegar al alma arribar a l'ànima (o al cor). 40 llevarlo en el alma [música, baile, etc] portar-ho a la sang. 41 me da el alma que... el cor em diu que... 42 ni un alma ni una ànima, ànima vivent. 43 no poder alguien con su alma fig treure el fetge per la boca, no poder dir ni fava. 44 no tener alma fig no tenir cor, no tenir entranyes. 45 partirle a alguien el alma una cosa fig partir-li (o trencar-li) el cor una cosa. 46 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser calmoso] tenir el fetge gros, semblar algú que vagi a buscar la mort. 47 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser apático] tirar-s'ho tot a l'esquena. 48 poner el alma en algo posar els cinc sentits en alguna cosa. 49 recomendar el alma [de un moribundo] fer la recomanació de l'ànima. 50 sentir en el alma saber greu (o molt greu). Lo siento en el alma, em sap molt greu. 51 sin alma sense cor, sense entranyes, malànima. 52 tener su alma en el almario [ser sensible] ésser de cor tendre. 53 tener su alma en el almario [ser valiente] veure's amb cor, tenir pebrots (o ronyons). 54 tocar en el alma arribar al cor. 55 un alma [en frases negativas] ànima vivent, ni una ànima. No había un alma, no hi havia ànima vivent. |
9.
a 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, digues-ho al teu pare. 16 [complemento directo] [no es tradueix]. Vi a tu hermana, he vist la teva germana. 17 a [davant d'un pronom personal fort]. Voy a respetarle si él me respeta a mí, jo el respectaré si ell em respecta a mi. 18 a [al, als] [en frases que expressen reciprocitat]. Amaos los unos a los [...]
|
10.
llevar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
años, soc cinc anys més gran que ell. 31 [exceder en altura] tenir (metres, centímetres) més que, ésser (metres, centímetres) més alt -a que. Mercedes le lleva ocho centímetros a su hermana María, la Mercè té vuit centímetres més que la seva germana Maria. 32 [aventajar en puntos, kilómetros] portar [...]
|