31.
tubericultura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conreu de tòfones mitjançant la plantació d'arbres micorrizats, amb finalitats comercials. [...]
|
32.
llevamà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les compostes, pubescent, de fulles oblongues, flors sèssils en capítols grocs o ataronjats i fruits en aqueni de formes diverses, freqüent als camps de conreu, erms i llocs ruderals (Calendula arvensis). Trincola. [...]
|
33.
agronomia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ciència que integra el conjunt de coneixements aplicables al conreu de les terres. [...]
|
34.
dasonomia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ciència que tracta de la conservació, el conreu i l'explotació dels boscos. [...]
|
35.
monocultura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Explotació agrícola que es basa en el conreu d'una sola espècie vegetal. [...]
|
36.
hortalissa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta comestible que es conrea en els horts. Es dediquen al conreu d'hortalisses. [...]
|
37.
llimós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al llim. Que conté llim. Sòl poc llimós per al conreu. [...]
|
38.
sementer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'una terra de conreu en què se sembra d'una planta determinada. [...]
sementer
m. [LC] [AGA] Part d'una terra de conreu en què se sembra d'una planta determinada. |
39.
anticultural
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que actua contra el bon conreu de la terra o del bosc. Una pràctica anticultural. [...]
|
40.
feixa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de terra de conreu plana, limitada per marges. Mesura superficial agrària de valor variable. [...]
|