Optimot. Consultes lingüístiques

Resultats de la cerca frase exacta: 595

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

que és seu. Ningú no té dret sobre la vida d'un altre. Reivindicar, sostenir, el seu dret. Fer el seu dret. Reconèixer, negar, el dret d'algú a fer una cosa. Donar dret a algú a fer una cosa. Llevar a algú el dret de fer una cosa. Els drets de propietat. Dret d'asil [...]

dret¹

1 1 m. [DR] [ECT] [PO] Facultat d'exigir allò que ens és degut, de fer allò que la llei no defèn, de tenir, exigir, usar, etc., allò que la llei o l'autoritat estableix a favor nostre o ens és permès per qui pot. Jo tinc dret a cobrar els meus jornals. Tothom té dret a defensar el que és seu. Ningú no té dret sobre la vida d'un altre. Reivindicar, sostenir, el seu dret. Fer el seu dret. Reconèixer, negar, el dret d'algú a fer una cosa. Donar dret a algú a fer una cosa. Llevar a algú el dret de fer una cosa. Els drets de propietat. Dret d'asil.
1 2 [DR] [LC] a bon dret loc. adv. Amb justícia.
1 3 [LC] a tort i a dret V. tort¹.
1 4 [DR] [LC] de dret loc. adv. D'acord amb la llei. Això li pertoca de dret: no podeu negar-vos a pagar-li-ho.
1 5 [RE] de dret diví loc. adj. a) Emanat de Déu. Autoritat, sobirania, de dret diví. Monarquia de dret diví.
1 5 [DR] [LC] [RE] de dret diví loc. adj. b) Que és d'institució divina. Segons el dret canònic, l'episcopat és de dret diví.
2 1 m. [DR] dret d'acréixer Dret que té l'hereu o legatari a incrementar la seva part de l'herència o llegat amb la d'un cohereu o col·legatari quan, per qualsevol causa, aquest no arriba a succeir.
2 2 [DR] dret d'atansar Dret que té el propietari d'atansar la paret que vol construir a la que el veí té feta.
2 3 [DR] [LC] dret d'habitació Dret real que té una persona d'ocupar, amb els seus familiars o amb les persones del seu servei, una casa o la part necessària d'una casa.
2 4 [DR] [ECT] dret d'opció Dret de subscripció preferent.
2 5 [DR] dret d'ús Dret, derivat de l'ús, de servir-se d'una cosa aliena i de percebre'n una part dels fruits.
2 6 [AGR] dret de gallorsa a) Dret de pasturar les ovelles a les terres comunals.
2 6 [AGR] dret de gallorsa b) Dret d'ésser propietari de totes les herbes d'un tros determinat, però no pas de la terra.
2 7 [DR] dret de lluir i quitar Facultat que es reserva el venedor d'un bé a carta de gràcia de poder adquirir la cosa venuda pel mateix preu de la venda.
2 8 [DR] [NU] dret de moneda Facultat legal per a fabricar la moneda.
2 9 [DR] [ECT] dret de subscripció preferent Dret preferent concedit als accionistes d'una societat sobre les accions emeses per a ampliar el capital.
2 10 [DR] dret de superfície Dret real sobre cosa aliena que correspon a una persona que planta o edifica sobre el sòl d'una altra.
2 11 [DR] dret personal [o dret personalíssim] Dret que és inherent a la persona i que, essent intransmissible, s'extingeix amb la mort.
2 12 [DR] [LC] [PO] drets civils Drets de la persona a la vida, a la integritat física, a la llibertat, etc., que declaren i garanteixen les constitucions.
2 13 [DR] drets humans Conjunt de drets essencials de la persona. Declaració universal dels drets humans.
2 14 [DR] [LC] drets naturals Drets que recolzen sobre la llei natural.
2 15 [DR] [LC] drets successius Drets que hom té a la successió d'algú.
3 1 m. [DR] dret d'ambaixada Dret que tenen els estats sobirans de trametre representants diplomàtics davant els altres estats i de rebre els que aquests els trameten.
3 2 [DR] [ECT] [PO] dret de ban Dret de donar ordres i fer-les complir en el senyoriu jurisdiccional.
3 3 [DR] dret de cuixa Dret que suposadament s'arrogaven alguns senyors territorials sobre la virginitat de la filla d'un remença el dia del seu casament.
3 4 [HIH] dret feudal Dret que establia les relacions entre el senyor feudal i el seu vassall.
4 1 m. [LC] Poder de fer el que un vol. El dret del més fort. Per dret de conquista.
4 2 m. [LC] Influència legítima dels lligams d'afecció. Els drets de la sang. Els drets de l'amistat.
5 1 m. [DR] [ECT] [usat generalment en pl.] Impost o taxa que l'Estat, una ciutat, un particular, etc., té dret a cobrar. Drets de duana.
5 2 m. [DR] [usat generalment en pl.] Impost o taxa que grava determinades mercaderies.
5 3 [TRA] dret d'amarratge Dret que es cobra en els ports per la feina d'amarrar-hi una nau o pel fet de tenir-la-hi amarrada.
5 4 [DR] [TRA] dret d'ancoratge Dret que es cobra en certs ports per ancorar-hi les naus.
5 5 [DR] [LC] dret d'herbatge Dret que es cobra per deixar pasturar el bestiar foraster.
5 6 [HIH] dret de barca Barcatge.
5 7 [HIH] dret de barra Dret que es cobrava per a transitar per ponts o camins.
5 8 [HIH] dret de cena a) Dret del rei i del senyor de vassalls d'ésser-los fornit menjar en passar pels territoris de llur jurisdicció.
5 8 [HIH] dret de cena b) Prestació monetària substitutòria d'aquest dret.
5 9 [HIH] dret de cisa Impost consistent en la reducció feta pel venedor en el pes o la mesura de determinats articles de consum, el valor del qual era lliurat a l'erari municipal.
5 10 [HIH] dret de pariatge Impost que gravava les mercaderies que entraven i sortien per mar destinat inicialment a sufragar les despeses de pariatge.
5 11 [HIH] dret dominical Dret que era pagat al senyor d'un feu pels seus vassalls.
5 12 [AF] drets d'autor Conjunt de drets que pertanyen a un autor o als seus hereus.
5 13 [ECT] drets especials de gir Actius financers emesos pel Fons Monetari Internacional destinats als bancs centrals.
5 14 [DR] [ECT] drets passius Pensió de què gaudeix algú per serveis prestats a l'Administració pública per ell o per algun dels seus parents.
6 1 m. [AD] [DR] [LC] Conjunt de lleis, de preceptes, de regles, a què estan sotmeses les persones en una societat. Dret privat, dret públic. Dret comercial, administratiu. Dret penal. Dret internacional, de gents. Dret canònic. La ciència del dret.
6 2 m. [AD] [DR] [LC] Ciència que concerneix les lleis i llur aplicació. Estudiar el dret. Un estudiant de dret. Un llicenciat en dret. Facultat de dret.
6 3 [DR] dret civil Part del dret privat que s'ocupa de regular els drets sobre béns, les obligacions, la família i la successió de les persones.
6 4 [HIH] dret comú Sistema normatiu de l'edat mitjana basat fonamentalment en el dret romà.
6 5 [DR] dret constitucional Conjunt de normes que constitueixen l'Estat i en regulen els trets fonamentals.
6 6 [DR] dret positiu Dret vigent en un moment i en un lloc determinats.
6 7 [HIH] dret romà Conjunt de normes que regulaven les relacions jurídiques dels ciutadans de l'Imperi romà.

Abreviacions

172. Imperatiu del verb morir-se: mor-te o more't?

Font Fitxes de l'Optimot

, more't! More't quan vulguis, ja ho tinc tot a punt. Han canviat l'horari del tren i ara cada matí more't de son perquè t'has de llevar una hora abans. Aquesta forma, però, no és pròpia de registres formals. [...]

173. retallador d'amalgama

Font Diccionaris terminològics del TERMCAT

Àrea temàtica Ciències de la salut

Instrument que s'utilitza per a llevar l'amalgama sobrant d'una obturació. [...]

174. Usos de fer i donar / donar un petó o fer un petó? / fer una ullada o donar una ullada?

Font Fitxes de l'Optimot

donar eixamples: 'conferir llibertat d'acció a algú'. fer lloc: 'llevar els destorbs d'un espai'. donar lloc: 'originar'. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.2.1 i 21.2.1.2) [...]

175. eixorbar

Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)

v tr 1 [llevar la vista] cegar. 2 [llevar els ulls] sacar los ojos. [...]

176. esplomissar

Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)

v tr 1 [llevar les plomes] desplumar. 2 [llevar el plomissol] quitar el plumón. [...]

177. decapitar

Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)

v tr [llevar el cap] decapitar. [...]

178. desfolrar

Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)

v tr [llevar el folre] desaforrar. [...]