FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 comú. Té unes maneres comunes. ordinari. És una gent molt ordinària. adotzenat. El llibre és ple de frases adotzenades. qualsevol, no escollit, vulgar. És un escriptor qualsevol. banal, que no té cap originalitat, comú, vulgar. trivial, vulgar i baix. Una expressió trivial. plebeu. Un home [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. llagoter llausanger adulatori 2 m. i f. llagoter llepa llepaire rentacares llepacrestes, baix adulador. llepaculs(molt vulgar), íd. besaculs(usat a Mallorca, segons Alc.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
arromançar(terme medieval), traduir en llengua vulgar romànica (romanç) un escrit llatí. vulgaritzar, traduir en llengua vulgar. posar en. Posar en català un llibre francès. girar(ant.) traslladar(ant., Alc.) Cp. parafrasejar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
neollatí(només parlant de les llengües romàniques, sortides del llatí vulgar). Les llengües romàniques o neollatines són les següents: portuguès, gallec, espanyol o castellà, català, francès, francoprovençal, occità, romanès, dàlmata, italià, sard i retoromànic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]