pilota. ni un bri ni una iota. Ell no se separa mai ni una iota del que està prescrit. ni poc ni molt gens ni mica ni una mica ni una engruna 2 Gens per això: (no) obstant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

rater ratoner. El nostre gat no és gens ratoner. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

no fer (gens de) cas ésser sord(a un consell, a la veu de la consciència) no escoltar fer orelles de marxant fer el sonso desatendre tancar l'orella(a una petició, una queixa), no fer-ne cas. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

De bon coure. cuitor. Aquests fesols no són gens cuitors (o cuitosos). Ant. Malcuitor. De mal coure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

abandonat deixat desidiós descuróso malcurós incurióso incurós remís pigre malrecaptós sorn, no gens diligent a fer el que li manen. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. Venir justa una cosa, no sobrar gens. estretejar venir (una cosa) més justa que la pell del nas Ant. Balderejar. 2 escassejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

disgustar. Aquest vestit no em disgusta, però m'agrada més l'altre. desagradar enutjar, causar enuig o desplaer. desdelitar no fer (gens de) gràcia no assentar-se-li bé (una cosa a algú) despagar, fer malcontent algú. venir a repel de fer (una cosa) caure-li (a algú una cosa) a sobre [...]

1 (Dit d'una persona) pacient. 2 (Dit d'una roba de color molt resistent) rentable, que en rentar-ho no s'afebleix el color. fix(color) no gens delicada(roba) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

venjao revenja represàlies rèplica(fig.). Al dany causat pel seu veí, ell no feu esperar gens la seva rèplica. vindicta, acció de reclamar davant la llei el càstig del culpable. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desplaure(->) repugnar venir a repel(de fer una cosa) disgustar no fer cap gràcia(una cosa) no fer gens de goig(una cosa a algú) caure-li (a algú) una cosa a sobre Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]