es troben en manlleus. S'ha prescindit de relacions secundàries o més esporàdiques degudes a processos fonètics i fonològics o a variació entre parlars. La dis-persió de grafies dels sons oclusius i nasals, els fricatius i els africats es deu a la neutralització del grau de sonoritat, les [...]

sonoritzat [gz], en els contextos següents: a) En posició intervocàlica: coxofemoral, exacte, èxit, exòtic , fil·loxera, fluxió, luxació, luxe, luxós, luxúria, màxim, oxigen, saxó, sex e, sexual, ta xa; Alexandre, Anaxàgores, Anaximandre, Praxíteles, Eudòxia, Roxana, Alexandria, Araxes, Naxos; axolot, boxa [...]

L'apòstrof és un signe ortogràfic consistent en una coma volada (') que s'escriu per a indicar que s'elideix la vocal dels articles definit i personal, de la prepo-sició de i dels pronoms febles davant de mots començats per vocal, precedida o no de h, o bé, en el cas dels pronoms febles, darrere [...]

Resum de l'ortografia dels sons oclusius a final de síl·laba El quadre 24 recull sumàriament la distribució de les grafies de tots els sons oclu-sius a final de síl·laba. QUADRE 24 Distribució de les grafies dels sons oclusius a final de síl·laba P , T , C (CONSONANTS SORDES) B , D , G (CONSONANTS [...]

- 'ensems amb', in- (nega-tiu) i sin- 'plegats, alhora': al·literació, al·lusió; col·laborar, col·lateral, col·litigant, col·lo­ qui; il·legítim, il·limitat, il·lògic; sil·lepsi, sil·logisme. Per contra, s'escriu l en els mots amb els prefixos a- negatiu (alegal, alèxia, alitúrgic, alògic) i verbalitzador [...]

La grafia del so fricatiu alveolar sonor [z] : s i z Les grafies habituals del so fricatiu alveolar sonor [z] són s i z: a) Es representa per z en posició inicial de mot: zebra, zero, zinc, ziga-zaga, zom-bi, zona, zoologia, zulú, zumzeig; Zacaries, Zeus, Zaida, Zelanda, Zimbàbue, Zuric. b) Es [...]

També s'escriuen amb r final, que s'emmudeix a la major part del domini català, un bon nombre de mots polisíl·labs patrimonials: a) Tots els infinitius, llevat dels que terminen en -re: comptar, portar, menjar, començar, anar; haver, poder, saber, valer, voler; conèixer, créixer, empènyer, ésser [...]

, Vall - llobrega; §?4.3.2.2e). En els parlars baleàrics i valencians aquest so geminat és alveolar [ll], i llavors la grafia utilitzada per a represen-tar-lo és tl (ametla, batle, espatla, motle, motlura, rotlo, vetla; Fondespatla, Novetlè), per bé que en bona part del valencià la pronúncia no és [...]

Davant les lletres i els noms de les lletres la a, la s, la efa, la hac Davant els mots una (hora), ira i host, i en el topònim la Haia la una, la ira, la host, la Haia Davant s seguida de consonant la schola cantorum, la Scala 108 4.1.3 QUADRE 34 (Continuació) Ús de l'apòstrof Quadre 34 (Continuació) Ús [...]

, locucions i sintagmes lliures ? Compostos catalans en general: bocamoll, Castellbò, terratinent, gentilhome, compravenda, Portbou, agredolç, centpeus, parallamps, Guardamar, colltòrcer, a correcuita, vistiplau, nouvingut, allioli, culdellàntia, Capdevila, nomoblidis ? Compostos catalans: ? Si són numerals [...]