FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer content (algú) satisfent els seus desitjos, les seves aspiracions. Hi ha tanta demanadissa, que no podem acontentar tothom. Donar-se per content, satisfet, no desitjar res més. Ens acontentarem amb el mateix guany que l'any passat. Acontenta't amb el que et donaran i no demanis res [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
difícil. Un camí difícil. Que dona fatic, turment. Un treball difícil. Una situació difícil. Que costa de tractar, d'acontentar, d'una delicadesa exigent. No troba bé res, és una persona difícil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darreres gotes d'un líquid que han restat en un recipient. No hi ha cap altra ampolla: t'hauràs d'acontentar amb les escorrialles d'aquestes dues. Les escorrialles de la seva fortuna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qüestió delicada. Dotat d'una gran finesa d'apreciació, capaç de fer les distincions més subtils. Tenir un gust molt delicat, un paladar delicat, una orella molt delicada per a la música. De difícil acontentar. Ésser molt delicat en el menjar. Escrupolós 2 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, ineficaç. Haver-se d'acontentar amb això: és un trist consol, és una trista gràcia. Un i no més, que és això i res més. Heu vingut un trist dia en tot l'any. Jo, pobre de mi, soc un trist treballador. Ocell de la família dels muscicàpids, d'uns 10 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'altri Fer-la-hi en consideració a aquest, responent-ne aquest. fer dues cares Tractar d'acontentar alhora les dues parts contràries. portar alguna cosa escrita a la cara No poder-la amagar, no poder-la dissimular. tenir cara d'agost [o fer cara d'agost] Tenir, fer, cara de benestant [...]