1 m. [LC] Pena imposada a algú per corregir-lo o per al manteniment de la disciplina. Donar un càstig a un col·legial. Càstig lleuger, sever, cruel, injust. Sofrir, merèixer, témer, un càstig. Ha rebut el càstig de la seva falta. En càstig, faràs això. Per càstig, no sortiràs de casa. 2 [LC] [HIH] [DE] càstig de baquetes Càstig militar que consistia a fer passar el soldat que ha delinquit, amb mig cos nu, entre dues fileres de soldats, els quals li pegaven amb les baquetes.