FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que inclou principalment herbes, de fulles oposades o verticil·lades, flors sovint zigomorfes, amb la corol·la infundibuliforme, de vegades amb un esperó o un gep basal, els estams poc nombrosos i l'ovari ínfer, i fruit sec sovint [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formació de cristalls de glaç damunt les herbes i damunt els objectes mals conductors de la calor, deguda al refredament d'aquests durant les fortes radiacions nocturnes. Glaçada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenalles a propòsit per a estirar els fils metàl·lics en passar-los per la filera. Pinces petites i graduables que els argenters fan servir per a agafar pedretes i peces fines. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o en una empresa. Sotmetre's a la voluntat d'altri. La pluja, el vent, etc., inclinar gairebé horitzontalment (els blats, els joncs, les herbes, etc.). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per usar-ne i beneficiar-se'n per un temps determinat mitjançant el pagament d'una renda convinguda. arrendar les herbes Contractar les herbes d'una propietat perquè els ramats hi pasturin. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Beguda alcohòlica obtinguda per maceració d'herbes i fruits en aiguardent i endolcida amb sucre o xarop. En farm., solució en aigua d'una substància medicinal, d'un reactiu, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regueró fet amb un càvec seguint la vora d'un conreu per evitar que hi entri l'aigua d'una ploguda o que s'hi escampin les males herbes dels marges. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació petita de tronc buidat o d'escorça, etc., pròpia dels pobles primitius. Embarcació semblant a un bot però de línies molt més fines i molt més lleugera. canoa automòbil Gasolinera 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Format per alvèols. Relatiu o pertanyent a la tècnica d'esmaltar que consisteix a soldar a una planxa metàl·lica làmines fines de menys d'1 mil·límetre de relleu que delimiten els contorns del dibuix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eliminar (d'una cosa emmetzinada) allò que conté de metzinós. Fer cessar (algú) d'estar emmetzinat. Un rentat d'estómac el desemmetzinà. Cessar d'estar emmetzinat. Es desemmetzina gràcies a les herbes remeieres. [...]
