Els claudàtors consten d'un signe d'obertura i un de tancament ([  ]) que serveixen per incloure elements que no formen part del text original, a tall de referència, correcció, etc. Els usos més freqüents dels claudàtors són els següents: 1. Emmarquen informacions addicionals en fragments que ja [...]

(leitmotiv, clown, copyright, fondue, attrezzo, etc.) en general s'escriuen en cursiva. No obstant això, hi ha diversos factors que poden relativitzar l'ús d'aquesta cursiva en un manlleu no adaptat: si és de coneixement general i el recullen la majoria d'obres de referència, si el text en què apareix és [...]

Els topònims aranesos en un text en català es poden escriure en aranès o bé en la forma traduïda al català, si és que en tenen. Sigui quin sigui el criteri escollit, convé mantenir-lo a dins del mateix text per coherència. Per exemple:  Bausen (o Bausén, en català) Bossòst (o Bossost) Canejan [...]

Els noms de personatges històrics o bíblics, sants, papes, dinasties, llinatges i personatges mitològics o literaris que tenen tradició de traducció, adopten la forma específica traduïda en un text en català. Per exemple: Aristòtil Àrtemis Carlemany Dant Joan XXIII Juli Cèsar sant Francesc d [...]

A inici de text i a principi de paràgraf, cal començar a escriure amb majúscula inicial. Aquesta indicació afecta també altres elements dels escrits, com ara la data. Per exemple:  Aquests estudis aparegueren per primera vegada al segle XIX. Dijous, 24 de maig de 2012  També cal començar amb [...]

Dins de text convé evitar l'abreviatura de dates; tanmateix, quan s'expressa sintèticament fora de text (quadres, gràfics, etc.) es pot expressar la data abreujada amb xifres. En aquest cas, el dia, el mes i l'any se separen preferiblement per punts, sense espais en blanc, tot i que també són [...]

Perquè un text sigui clar i fàcilment comprensible, l'ús que es fa de les abreviacions (abreviatures, sigles i símbols) ha de ser molt mesurat i, en tots els casos, coherent i pertinent. Per aquest motiu, hi ha una sèrie de criteris generals que ajuden a trobar el punt d'equilibri entre la [...]

Els noms d'estats, nacions, regions naturals o divisions administratives de caràcter regional en un text en català només es tradueixen si tenen una forma tradicional catalana. Si no disposen d'una forma adaptada, s'escriuen en la llengua d'origen o, en el cas de noms d'alfabets diferents del llatí [...]

En el cas que la denominació d'un càrrec, d'un organisme o d'un text legal pugui correspondre a adscripcions orgàniques diferents, per evitar confusions, i si el context no és prou aclaridor, hi ha el recurs d'afegir la referència al territori o a l'organisme corresponent. Per exemple: L'acord [...]

Els sobrenoms, renoms, pseudònims, hipocorístics i altres variants dels noms procedents d'altres llengües habitualment no es tradueixen en un text en català. Per exemple: el Bigotes la Juani Lady Gaga Miss Kittin la Pasionaria No obstant això, per tradició s'ha tendit a traduir algunes d [...]