Resultats de la cerca frase exacta: 56

41. agre
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 agrio -gria. Llet agra, leche agria. 2 agrio -gria. Agres lamentacions, agrias lamentaciones. 3 [aspre] agrio -gria, abrupto -ta. Un camí agre, un camino agrio. 4 fig [desagradable] agrio -gria. Un so, un crit agre, un sonido, un grito agrio. 5 [feridor] agrio -gria, áspero -ra, acre [...]
42. càustic
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 mordaç corrosiu mordicant, lleugerament càustic. piròtic(tèc.) 2 Fig. mordaç (persona, paraules, etc.) incisiu. Paraules incisives. acerb agre. Una resposta agre. acre. Un home d'un humor acre. irritant acerat. Té una llengua acerada. picant, s'aplica a allò que hom diu amb certa [...]
43. caxinaua
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
s'autodenominen huni kuin i anomenen la seva llengua hancha kuin, 'parla vertadera'.A principis del segle XX, els caxinaues ocupaven l'extrem de l'estat brasiler d'Acre, tocant al Perú. Cap al 1920 es van dispersar i van entrar en territori peruà. A diferència d'altres grups ètnics [...]
44. cascall marí
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
Planta herbàcia biennal, de la família de les papaveràcies, de tija glabra, fulles glauques, flors de color groc daurat i fruits en càpsula llarga i molt sovint arquejada. La planta deixa anar per les ferides un làtex groguenc, acre i càustic, emprat en medicina popular contra les berrugues. Les [...]
45. consolva
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
Planta herbàcia, suculenta, de la família de les crassulàcies, de 15 a 60 cm d'alçària, que es fa a les roques, murs i teulades, en les contrades pirinenques i les comarques del nord-est del Principat. És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores [...]
46. aspre 2
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
astringent (tèc.). raspós. Un vi raspós. bròfec. Aquest vi és molt bròfec. verd, es diu del vi aspre, fet de raïms verds. escanyadís, difícil d'empassar per la seva aspror. 3 Desplaent a l'orella. agre acre irritant estrident ronc aiguardentóso d'aiguardent, es diu de la veu. 4 Desplaent a l'olfacte [...]
47. vespa
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
amples alternades amb unes altres més primes de color groc. Posseeixen un fibló a la part posterior, amb el qual piquen i vessen un humor acre que causa inflamació. A diferència de les abelles, la fiblada de les vespes no comporta la mort de l'animal. [...]
48. mordaç
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 corrosiu(->) 2 Fig. (Dit esp. del parlar) acerb incisiu picant(fig.) coent(fig.). Una paraula coent. càustic punxant acre virulent tallant sarcàstic sardònic, en la frase riure sardònic, gest de la cara que expressa el sarcasme. acerat, es diu d'una llengua mordaç [...]
49. fort
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] fuerte, grande, considerable, importante. Una forta suma, una suma considerable. 6 [olor] acre, fuerte. 7 [moneda] fuerte. 8 [paraules] fuerte, grosero -ra, gordo -da, malsonante, grueso -sa. 9 [usat adverbialment] fuerte. Parleu més fort, hable más fuerte. 10 [usat adverbialment] fuerte, duro. Pegar [...]
50. machinerí
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
comunitat parlen la llengua pròpia i el portuguès o l'espanyol, segons el país. L'any 1985 part dels machinerís es van traslladar de l'estat d'Acre (Brasil) al departament de Pando (Bolívia), fugint de les tensions socials; el portuguès és la llengua d'ús habitual tant a la banda brasilera com a la [...]
Pàgines  5 / 6 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>