FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de persones dels que alternen en l'execució d'un treball. La primera tanda treballa de les sis a les nou; la segona, de les nou a les dotze. En una sèrie de coses, d'accions, etc., que alternen, que se succeeixen, el moment d'acomplir cadascuna. Arribar a algú la seva tanda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible del taronger, globulós o una mica ovoide, de pela llisa o poc gravada i de color groc més o menys vermellós per fora, blanca i esponjosa per dins, i de polpa que té de sis a dotze grills, sucosa, dolça o agredolça. taronja agra Fruit del taronger agre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de despatxar, especialment un gènere, un producte. Avui hi ha hagut molt despatx de sucre. El despatx de les cèdules és de nou a dotze. Lloc on un director, un funcionari, un advocat, un metge, etc., despatxa els seus assumptes, treballa o rep els seus clients. posar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aresta al dit. Espina de peix. Parts enlairades i sobresortints, llargues i primes, en una construcció. Línia d'intersecció de dos plans o dues superfícies. L'aresta d'un angle diedre. Les dotze arestes d'un cub. Les arestes d'un diamant. Línia divisòria aguda dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lletra grega Σ, sigma, que hom empra per a simplificar la notació additiva. signe lingüístic Associació d'un concepte significatiu, o significat, i d'una imatge acústica, o significant. Divisió de les dotze que constitueixen el zodíac, que són, de ponent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una limitació temporal màxima. Procureu tornar al més tard a les deu. En una hora molt avançada. Ja és tard: són les dotze. Ja era tard de la nit. és tard i vol ploure Expressió emprada per a incitar algú a moure's, a obrar, a desplegar activitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat de compte de valor de dotze diners. Moneda encunyada a diferents èpoques, de diversos valors i metalls. cinc sous Moneda d'argent de Catalunya que valia la meitat de 5 rals. sou d'Eivissa Moneda d'aram amb valor de 6 doblers. sou d'or Sòlid¹. sou de Perpinyà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. vara quadrada Mesura de superfície. vara d'Adam Flor de l'amor. vara d'or Herba de la família de les compostes, de fulles lanceolades o oblongues, poc o molt dentades, i capítols grocs, que tenen de sis a dotze lígules, disposats en raïm o panícula terminal, que es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
línia de l'escaquer, és doblat i pot recular o avançar diagonalment un nombre qualsevol de cases. Anar a dama. Fer una dama. Joc que es juga en un escaquer amb vint-i-quatre peces, en què guanya el que aconsegueix menjar les dotze peces del contrari. Tascó o clavilla que fa d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona o animal amb relació al seu pare i a la seva mare. Té dos fills i tres filles. Entre nois i noies, té dotze fills. El fill del mestre. Les meves filles. Fill únic. Fill pòstum. Fill legítim, il·legítim, natural, bastard, espuri. Fill adoptiu. fill [...]
