FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Floc de neu. Mesura de capacitat per a grans o per a fruita. Part de la majoria dels arts d'encerclament i de ròssec, i en general dels arts que no mallen peix, on resta concentrada la captura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de paper amb què se subjecta un floc de cabells que es vol arrissar. Full de paper d'alumini o de paper resistent untat amb oli amb què s'embolica una menja per coure-la al forn. Costelles a la papillota. Truita de riu en papillota. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió de molts fils de seda, llana, etc., lligats per un de llurs extrems formant una espècie de bola o plomall estarrufat o un pom de fils penjants, usada com a adornament. Cordó terminat en una borla o floc que penja del pal d'un penó, d'una bandera, d'un capel [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia de la família de les zingiberàcies, de grans fulles oblongues i de flors grogues agrupades en espigues denses, terminades en un floc de bràctees rosades, originària de l'Àsia sud-oriental i cultivada als països tropicals, el rizoma de la qual [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partícula petita i lleu d'un cos que l'aire s'emporta fàcilment, que està en suspensió en l'aire, en un líquid. Tenir una volva a l'ull. Un líquid ple de volves. Filament, pellofa, etc., diminuts. Una volva de segó. Floc de neu. Quina nevada! Mira com cauen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la xocolata sobre el paper per batre-la i donar-li la forma de rajola. Cel·la de bresca. Armadura en forma de pinya, formada per tres o més barnilles corbes que, al capdamunt de la filosa, serveix per a posar-hi el floc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar en forma de canó o rotlle envoltant o com envoltant una tija cilíndrica. Caragolar un mapa. Caragolar una cigarreta. Retorçar (un objecte flexible). Caragolar un floc de cabells. Caragolar-se algú el bigoti. Caragolar un renec. El cabell se'm caragola. Caragolar-se de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
part del cos, especialment la cintura. Cenyeixi-li el cinturó. Cenyeix-te la faixa. Cenyir l'espasa. Ell cenyí la corona de l'Imperi. Anar proa a vent. Hem hissat la vela mestra i amb el floc cenyim d'allò més bé: aviat serem a port. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Munt (Saxifraga catalaunica). corona imperial Planta de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles lanceolades i de flors penjants, vermelles, grogues o ataronjades, disposades en cercle al capdamunt de la tija i sota un floc de petites fulles, originària del Pròxim Orient i [...]