pron [dativo y acusativo del pronombre personal de la primera persona del singular] em, me, m', 'm. No me des nada, no em donis res. Hazme caso, fes-me cabal. ¿Me escuchas?, m'escoltes? Llévame a hombros, porta'm a collibè. [...]
] abillaments, ornaments, guarniments. 9 arreglo personal toaleta. 10 con arreglo a segons, conformement a, d'acord amb, de conformitat amb. 11 con arreglo a lo que dispone tal com disposa. 12 no tener arreglo [un asunto, una persona, etc] no tenir adob (o solució, o remei, o cura), no haver-hi res a fer. [...]
[medicamento] d'ús extern, intern. 10 de uso personal d'ús personal. 11 en buen uso en bon estat. 12 en el uso de la palabra en l'ús de la paraula. 13 en uso de fent ús de. En uso de mis derechos, fent ús dels meus drets. 14 estar en uso una cosa estar en ús. 15 fuera de uso fora d'ús. 16 hacer buen (o mal [...]
f 1 [hombre o mujer] persona. 2 crist [de la Trinidad] persona divina, persona. 3 gram persona. La primera persona, la primera persona. 4 p fr [de obra literaria] personatge m. 5 p fr [persona importante] personatge m. 6 p fr [ilustre] personalitat. 7 de persona gram personal. 8 de persona a [...]
, digues-ho al teu pare. 16 [complemento directo] [no es tradueix]. Vi a tu hermana, he vist la teva germana. 17 a [davant d'un pronom personal fort]. Voy a respetarle si él me respeta a mí, jo el respectaré si ell em respecta a mi. 18 a [al, als] [en frases que expressen reciprocitat]. Amaos los unos a los [...]