161.
pi 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Setzena lletra de l'alfabet grec (π, Π). Lletra usada en matemàtiques per a designar la raó de la circumferència amb el diàmetre (π = 3,141592...). [...]
|
162.
condensat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En tip., que és més estret del normal. Lletra condensada. [...]
|
163.
gammat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la forma de la lletra grega gamma majúscula. [...]
|
164.
legalista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partidari d'aplicar rigorosament la llei segons la seva lletra. [...]
|
165.
lliurador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que lliura. Persona que lliura o expedeix una lletra de canvi. [...]
|
166.
sigma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Divuitena lletra de l'alfabet grec (σ / ς, Σ). [...]
|
167.
tautograma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poema fet de mots que comencen tots amb la mateixa lletra. [...]
|
168.
tau
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dinovena lletra de l'alfabet grec (τ, Τ). Vint-i-dosena i última lletra dels alfabets hebreu i arameu. Símbol sagrat egipci per a significar el triomf de la vida sobre la mort. Creu de tau. [...]
|
169.
ela 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lletra l L. ela geminada Signe l·l L·L. ela doble Dígraf ll. [...]
alfa
|
170.
recanviar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canviar de nou. Girar a càrrec del lliurador (una lletra protestada). [...]
|