Un rei o un príncep, regir un estat. En aquell temps regnava a França Lluís X. Dominar, exercir una influència. Aquest escriptor és molt crític amb els costums que regnen als Estats Units. La tensió regnava a la sala. Aquella tarda regnava la tramuntana.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr 1 [un sobirà] reinar. 2 [un emperador] gobernar, imperar. 3 [el papa] gobernar. 4 [un poble sobre un altre] dominar. 5 fig reinar. La calor que hi regna, el calor que reina allí.  [...]

1 corregnar, regnar juntament amb altri. regir. Antigament, el rei regnava i regia; avui, als països democràtics "el rei regna, però no governa" (no regeix). 2 dominar(->) prevaler Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Persona que pretén alguna cosa, especialment tenir drets a regnar, a la mà d'una dona. Pretendent a la Corona de França. És una noia que té molts pretendents. [...]

Espai de cent anys. Avui fa un segle que els francesos entraren a Girona. Una dinastia que va regnar prop de tres segles. Molt de temps. Fa un segle que no el veig! pels segles dels segles Perpètuament. Divisió de cent anys a partir del primer de gener posterior a la data [...]

v intr 1 regnar. 2 fig regnar. La buena amistad reinaba en la clase, la bona amistat regnava a la classe.  [...]

v intr p fr regnar com a sobirà, senyorejar.  [...]

Dinastia de califes de l'islam, que va regnar a Damasc entre els anys 661 i 750. [...]