Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 3.079

Fitxes de l'Optimot
201. Ortografia de ig i tx a final de mot
Font Fitxes de l'Optimot
Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig [...]
202. Com es diu a no ser que en català?
Font Fitxes de l'Optimot
Amb un valor condicional i d'exclusió es poden fer servir les locucions tret que, llevat que, a menys que, fora que, que introdueixen una oració amb el verb en subjuntiu, o bé les expressions si no és que o excepte si, que solen introduir oracions amb el verb en indicatiu. Per exemple: No ho faré [...]
203. Separació a final de ratlla de dígrafs: ny, ss, ix...
Font Fitxes de l'Optimot
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar. Els dígrafs que no se [...]
204. tots dos, els dos o ambdós? / Numerals usats com a pronoms
Font Fitxes de l'Optimot
205. Correlació des de... fins a / des del 10 de juliol fins al 30 d'agost o del 10 de juliol fins al 30 d'agost?
Font Fitxes de l'Optimot
Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple: Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost. Anirem a peu des de casa fins a l'estació. Una altra variant d [...]
206. Verbs 'sentir' i 'veure' davant d'infinitiu / Verbs de percepció davant d'infinitiu / 'sentir dir' o 'sentir a dir'?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple: He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí. No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
207. Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu / pensar en fer, pensar a fer o pensar de fer?
Font Fitxes de l'Optimot
'recordar-se de' i 'tenir el pensament ocupat en', aquest verb va seguit de complement de règim, el qual pot anar encapçalat per les preposicions a i de. A més a més, en registres informals també es pot trobar la preposició en. Per exemple: Pensa d'endur-te les claus quan te'n vagis. ('recorda-te'n) Tot el [...]
208. Canvi o manteniment de la preposició amb davant d'infinitiu / està d'acord amb pagar o està d'acord a pagar?
Font Fitxes de l'Optimot
registres formals és preferible canviar la preposició amb per a o de. Per exemple: No està d'acord a pagar-li l'entrada de la hipoteca. (o bé ...de pagar-li l'entrada de la hipoteca) No m'he trobat mai d'anar a comprar sense diners. També regeixen amb les expressions haver-n'hi prou i tenir-ne prou. En [...]
209. Duplicacions pronominals en oracions de relatiu / 'a qui no li agrada' o 'a qui no agrada'? / 'on diu' o 'on hi diu'? / 'de qui n'està molt' o 'de qui està molt'?
Font Fitxes de l'Optimot
Els pronoms relatius duen a terme una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La noia de la qual es reia..., el pronom relatiu de la qual és el complement verbal que necessita riure's ('riure's de la noia').  Malgrat que de vegades, en registres informals, es pot trobar que s'hi ha [...]
210. Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Font Fitxes de l'Optimot
acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple: A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina. Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar. Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023. També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu [...]
Pàgines  21 / 308 
<< Anterior  Pàgina  16  17  18  19  20  21  22  23  24  25  26  Següent >>