Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 192

Diccionari de la llengua catalana
31. sentència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Pronunciar, llegir, escoltar, la sentència. sentència d'execució Sentència dictada en un judici executiu. En gram., oració independent. En inform., instrucció, en un llenguatge d'alt nivell. [...]
32. esconillar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fugir de por. En sentir la policia, els lladres s'esconillaren carrer enllà. [...]
33. vivament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera viva. Sentir vivament una pèrdua. Interessar-se vivament en una cosa. [...]
34. badador
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mirador1. Sortia al badador de la seva cambra per sentir els rossinyols. [...]
35. coïssor
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sensació anàloga a la que produeix una cremada. Sentir una coïssor a l'estómac. [...]
36. enfigar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentir una forta atracció sexual per una dona. Embadalir-se a causa d'una dona. [...]
37. parleria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera característica de parlar una llengua. Quedà meravellat en sentir aquella parleria tan encantadora.  [...]
38. avergonyir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar vergonya (a algú). Amb el seu comportament avergonyeix els seus pares. Sentir vergonya. Fa el mal i no se n'avergonyeix. S'avergonyeix de tenir-lo per amic. Fer sentir (a algú) vergonya, confondre amb retrets. El vaig avergonyir davant de tothom. [...]
39. enutjar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar enuig (a algú). Sentir un fort desplaer, un sentiment d'enuig, de malestar.  [...]
40. propensió
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència natural. Tenir, sentir, propensió a una cosa. Tenir un nen propensió a mentir. Tenir algú propensió per la pintura. Mostrava una certa propensió per aquella noia. En econ., tendència manifestada en el comportament de certes magnituds, susceptible d [...]
Pàgines  4 / 20 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>