Pel que fa a la concordança en oracions copulatives, cal tenir en compte dos casos particulars:

1. Amb un nom col·lectiu com a subjecte

Quan un nom col·lectiu referit a un grup de persones fa la funció de subjecte d'una oració copulativa, el verb concorda amb l'atribut. Així:

• Si l'atribut és singular el verb també va en singular. Per exemple: El públic, malgrat la pluja, ha estat pacient i no ha marxat.
• Si l'atribut és plural, el verb també va en plural. Per exemple: El públic, malgrat la pluja, han estat pacients i no han marxat.

Passa el mateix quan el subjecte és un pronom neutre, perquè fa la funció d'un nom col·lectiu. Per exemple:

Això són bestieses.
Allò era un guirigall.

2. En oracions copulatives d'identificació (o reversibles)

Les oracions copulatives d'identificació són les oracions copulatives en què el subjecte i el predicat es poden intercanviar sense que variï el significat de l'oració. Per exemple:

La nostra esperança és la pluja o La pluja és la nostra esperança.

En aquestes oracions, quan tant el subjecte com l'atribut són de tercera persona i un dels dos és plural, el verb concorda amb el sintagma nominal que va en plural. Per exemple:

La reclamació principal de la plantilla són les millores salarials o Les millores salarials són la reclamació principal de la plantilla.