FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., grecs. Revestir de la forma grega. Adoptar usos, costums, maneres, etc., grecs. La vida romana s'hel·lenitzà a partir de la conquesta de Grècia. Omplir d'hel·lenismes. Imitar la llengua, l'estil, els costums, etc., grecs. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
utilitzat per a analitzar-lo o determinar-ne les propietats. Exemplar que s'ha d'imitar, de copiar. Dibuix teixit o estampat que es repeteix en una roba. Borró floral de l'olivera i d'altres plantes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reproduir el text (d'un escrit). Copiar un manuscrit, un document, una acta, una carta. Copiar música. Reproduir (quelcom) per imitació. Un artista que copia la natura. Copiar una pintura, una estàtua. Imitar servilment. He trobat dos fragments en què aquest compositor copia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Els invasors es llatinitzaren i adoptaren el dret romà. Omplir de llatinismes. Imitar la llengua, l'estil, els costums, etc., llatins. La gent lletrada, en escriure, llatinitzava força. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primat del gènere Cercopithecus, de cua no molt llarga i amb callositats isquiàtiques. Persona que no fa sinó imitar el que veu fer a altri. fer la mona Fer el ridícul. Embriaguesa. Joc de cartes que consisteix a descartar-se aparellant cartes d'igual valor que els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Reflexió intensa i en totes direccions de la llum. reverberació artificial Efecte que hom introdueix en un senyal d'àudio, mitjançant dispositius i circuits especials, per tal d'imitar més o menys perfectament la reverberació natural. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
imita o que, per la seva perfecció, hom hauria d'imitar en les obres d'enginy, en les accions morals. Persona que exhibeix en públic vestits, pentinats, etc., per encàrrec del modista, del perruquer, de l'artesà, que els ha creats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
geomètrica del pla o de l'espai en la qual cada punt i la seva imatge són alineats amb un punt fix, de manera que el producte de les seves distàncies a aquest punt és una constant. En mús., transformació d'un tema consistent a imitar els intervals en sentit invers, de manera que els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el feia més ric que no és. Jo el feia mort. Encara ets aquí? Ja et feia a París, jo. Imitar (alguna cosa) en la seva manera d'ésser. Fer el mort. Ell fa el pobre i és el més ric del poble. Fer el generós, el desinteressat. Sempre es fa el valent [...]
