En català, la forma olimpíades és esdrúixola i fa referència a la celebració dels jocs olímpics.
Aquest substantiu s'escriu amb majúscula inicial, quan es refereix a una edició concreta. Per exemple: les Olimpíades de Barcelona. En canvi, si fa referència a la celebració dels jocs olímpics en [...]
un contacte entre dues preposicions. Quan aquestes dues preposicions són àtones, generalment, aquest contacte s'evita. Per exemple:
Això depèn a qui et dirigeixis (i no Això depèn d'a qui et dirigeixis).
Parlaven de la joguina amb què s'entretindrien a la tarda ( i no Parlaven de amb què s [...]
vocal i el segon comença amb r s'escriu amb un guionet. Per exemple: busca-raons, bleda-rave, cara-rodó, compta-revolucions, de soca-rel; Coma-ruga, Riba-roja, Vila-real.
En canvi, s'escriuen amb rr els casos següents:
a) Els mots començats pel prefix a- (que pot significar 'no' o 'sense' i pot formar [...]
Hi ha dos tipus d'oracions de relatiu: les adjectives i les substantives.
Les oracions relatives adjectives modifiquen un sintagma nominal que fa d'antecedent. Per exemple:
El gos que borda és marró (que borda modifica el gos).
La fruita que té a la nevera s'ha fet malbé (que té a la nevera [...]
'd'onze')
l'aval d'11.000 socis ('d'onze mil')
Si s'escriuen els nombres amb xifres romanes, també s'apostrofen: l'XI Festival de la Cançó Marinera ('l'onzè'). En canvi, quan la xifra vol dir 'primer' o 'primera', no s'apostrofen ni els articles ni la preposició: la I Trobada de Serveis Lingüístics [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents:
Àvila: avilès -esa
Burgos: de Burgos
Lleó: lleonès [...]
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).
A final de paraula convé tenir en compte [...]
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu ide l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]