Resultats de la cerca frase exacta: 4
|
1.
ensutzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embrutar. [...]
|
|
2.
ensutzar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
ensutzar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ensutziro ensutzeir embrutar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
embrutar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 embrutir entecar tacar(->) macular. Macular l'honor d'algú. esquitxar. Esquitxar l'honra, la fama d'algú. emmascarar enllordar empotinar esmorcar(amb morca o solatge de l'oli) empastifaro pastifejar engrutar sollar emporcar ensutzar, ensutziro ensutzeir ensutjar, embrutar amb [...]
1 embrutir entecar tacar (→) macular. Macular l'honor d'algú. esquitxar. Esquitxar l'honra, la fama d'algú. emmascarar enllordar empotinar esmorcar (amb morca o solatge de l'oli) empastifar o pastifejar engrutar sollar emporcar ensutzar, ensutzir o ensutzeir ensutjar, embrutar amb sutge. pol·luir (físicament o moral) emmerdar o emmerdissar (amb merda) enfigassar (amb una cosa llefiscosa) enllefiscar, íd. enllepissar, íd. enllardar o enllardissar (amb greix) enllefernar, íd. embuinar (amb buina o excrements de bou o de vaca) enllotar o enllacar (amb llot) enfangar (amb fang) engreixinar (amb greix) encarbonar (amb carbó), emmascarar. deturpar (en sentit propi i fig.). Deturpar la veritat, la imatge o la memòria d'una cosa. Deturpar-se el cap. impurificar contaminar infectar Ant. Netejar. 2 (embrutar-se pron.) enfangar-se engrutar-se repixar (v. intr.), embrutar-se mútuament els fils o la tela tenyida de colors diferents. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 embrutir
entecar
tacar (→)
macular. Macular l'honor d'algú.
esquitxar. Esquitxar l'honra, la fama d'algú.
emmascarar
enllordar
empotinar
esmorcar (amb morca o solatge de l'oli)
empastifar o pastifejar
engrutar
sollar
emporcar
ensutzar, ensutzir o ensutzeir
ensutjar, embrutar amb sutge.
pol·luir (físicament o moral)
emmerdar o emmerdissar (amb merda)
enfigassar (amb una cosa llefiscosa)
enllefiscar, íd.
enllepissar, íd.
enllardar o enllardissar (amb greix)
enllefernar, íd.
embuinar (amb buina o excrements de bou o de vaca)
enllotar o enllacar (amb llot)
enfangar (amb fang)
engreixinar (amb greix)
encarbonar (amb carbó), emmascarar.
deturpar (en sentit propi i fig.). Deturpar la veritat, la imatge o la memòria d'una cosa. Deturpar-se el cap.
impurificar
contaminar
infectar
Ant. Netejar.
2 (embrutar-se pron.)
enfangar-se
engrutar-se
repixar (v. intr.), embrutar-se mútuament els fils o la tela tenyida de colors diferents.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana