data i el lloc apareix a l'inici del document.
En els contractes i els convenis esquemàtics, el lloc i la data se situen abans de les signatures.
5. Signatures
Tot i que els noms i cognoms de les parts contractants ja apareixen al principi del document, tenint en compte que les rúbriques no són [...]
A inici de text i a principi de paràgraf, cal començar a escriure amb majúscula inicial. Aquesta indicació afecta també altres elements dels escrits, com ara la data. Per exemple:
Aquests estudis aparegueren per primera vegada al
segle XIX.
Dijous, 24 de maig de 2012
També cal començar amb [...]
Els incisos són fragments introduïts en una oració, que hi aporten informació, dels quals, en alguns casos, també es pot prescindir. Per exemple:
La Junta es reunirà, com cada setmana, per comentar els projectes en curs.
Habitualment apareixen al mig de l'oració, però poden ser al principi o al [...]
Les cometes són un signe que s'escriu a principi i a final d'un fragment de text amb intencions diverses. S'utilitzen tres tipus de cometes diferents: les cometes baixes (« »), les cometes altes (" ") i les simples (' ').
Les cometes baixes o altes tenen els mateixos valors; l'ús d'unes o altres [...]
administratiu mitjançant una denúncia.)
Criteris generals de redacció
Com a principi general, la redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa. Els fets s'han de redactar de manera ordenada, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.
En aquest document, com en tots els de caràcter [...]
ser, fins i tot, familiar. En tot cas, com a principi general cal redactar d'una manera clara i precisa. Per aconseguir-ho convé partir d'una estructuració lògica del text per mitjà de paràgrafs breus.
Estructura i continguts
Les característiques i el contingut de cada una de les parts del missatge [...]
segons si es tracta de relacions personals, comercials o administratives. Les breus explicacions que tot seguit s'exposen afecten principalment, però no exclusivament, les cartes pròpies de la relació administrativa.
Com a principi general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i [...]
Fitxa
5889/5Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la carta
Resposta
Definició
La carta és una comunicació escrita de caràcter interpersonal de contingut general, no prevista en la tramitació d'un procediment administratiu.
Criteris generals de redacció
Com es veu en la definició, la carta pot tractar de més d'un tema, i aquests poden ser molt variats segons si es tracta de relacions personals, comercials o administratives. Les breus explicacions que tot seguit s'exposen afecten principalment, però no exclusivament, les cartes pròpies de la relació administrativa.
Com a principi general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d'una estructuració lògica del text en què, per mitjà de paràgrafs breus i separats, es distingeixen els tres grans blocs d'informació: presentació, desenvolupament i conclusió. Això vol dir, doncs, que abans de començar a redactar una carta, cal seleccionar la informació que ha d'incloure. Un cop seleccionada la informació i organitzada en blocs homogenis, cal triar aquells recursos de la llengua que faciliten la simplificació i la precisió de la redacció. Així, sempre que sigui possible, cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els mots o els termes adequats al nivell de precisió i cal fer frases curtes i ben puntuades.
Estructura i continguts
Les característiques i el contingut de cada una de les parts de la carta són els següents:
1. Destinació
Els destinataris d'una carta tant poden ser particulars com institucions o organitzacions. Aquests destinataris es poden identificar de manera completa o reduïda. Quan els destinataris s'identifiquen de manera completa, la informació és la mateixa que apareix en una adreça d'un sobre i és convenient que ocupi cinc línies com a màxim; si s'utilitzen sobres amb finestra, es pot situar al marge esquerre o al marge dret, d'acord amb la situació de la finestra. Quan per qüestió d'espai la informació es redueix al mínim que permet identificar amb facilitat la persona destinatària, només s'hi fan constar el nom i el càrrec o el nom i la localitat, normalment al marge superior esquerre de la carta.
2. Cos
A part dels criteris generals de redacció expressats i com a tret que afecta tot el text de la carta, convé recordar que des del primer moment cal definir el to de relació entre els comunicants. Aquest to, que sempre s'ha de moure en un nivell de formalitat, pot ser solemne, respectuós o cordial.
Pel que fa als tractaments personals, cal distingir l'emissor del receptor. Per a l'emissor es pot triar entre la primera persona del singular o la del plural. Si el to ha de ser més directe i personal, cal escriure en primera persona del singular.
Pel que fa al receptor, la forma preferent és el tractament de vós. El tractament de tu només és adequat en casos de gran amistat i confiança mútua.
3. Signatura
L'estructura més habitual de la signatura d'aquest document és la següent:
rúbrica
nom i cognoms
càrrec
A diferència de l'ofici, la carta, com que és un document interpersonal, dona preferència a la persona i el càrrec se situa en aposició, en darrer lloc, i, per tant, no s'ha d'introduir per mitjà de l'article determinat.
4. Datació
Si el paper de carta du impresa l'adreça i la localitat ja hi figura, se'n pot prescindir i la datació es pot reduir a expressar el dia, el mes i l'any. Si no és així, cal indicar primer la localitat i després d'una coma, la data.
Igual que l'ofici, la carta té un sistema de datació doble pel que fa a l'emissió. Des d'un punt de vista formal, però, la data que cal tenir en compte és la del registre de sortida.
5. Informació ocasional
Fora del cos de la carta també hi ha la possibilitat d'afegir al peu de l'escrit informacions addicionals, com poden ser les referències a documents, annexos, etc. Normalment aquestes informacions s'introdueixen per mitjà de les sigles PD (post data: després de la data) o PS (post scriptum: després de l'escrit).
En aquest apartat, també s'hi poden trobar les inicials de qui redacta (en majúscules) separades per una barra inclinada de les inicials de qui transcriu el text (en minúscules), per exemple: CD/mc.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la carta (amplada de marges, situació del logotip i de l'adreça, etc.), atès que afecta tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.
el principio general de la diligencia necesaria y por un sentido general de justicia o equidad.
Traducció al català
Aquesta acció és exigida per la llei escrita, pel principi general de la diligència necessària i per un sentit general de justícia o equitat.
2. La passiva pronominal normalment es pot [...]
aquests articles, la provisió ha de contenir les dades següents:
decisió que s'adopta
tribunal que adopta la decisió
lloc i data
signatura
motivació, quan ho disposi la llei o es consideri convenient
A més, com a principi general aplicable a tots els documents jurídics, cal tenir en [...]
'una altra persona a petició seva si no sabés o no pogués signar, quan el procurador o la procuradora no tingui poder especial per formular la querella.
Com a principi general, la redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa. Els fets, els fonaments de dret, les peticions i els altressís s'han de [...]
Fitxa
5889/5Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la carta
Resposta
Definició
La carta és una comunicació escrita de caràcter interpersonal de contingut general, no prevista en la tramitació d'un procediment administratiu.
Criteris generals de redacció
Com es veu en la definició, la carta pot tractar de més d'un tema, i aquests poden ser molt variats segons si es tracta de relacions personals, comercials o administratives. Les breus explicacions que tot seguit s'exposen afecten principalment, però no exclusivament, les cartes pròpies de la relació administrativa.
Com a principi general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d'una estructuració lògica del text en què, per mitjà de paràgrafs breus i separats, es distingeixen els tres grans blocs d'informació: presentació, desenvolupament i conclusió. Això vol dir, doncs, que abans de començar a redactar una carta, cal seleccionar la informació que ha d'incloure. Un cop seleccionada la informació i organitzada en blocs homogenis, cal triar aquells recursos de la llengua que faciliten la simplificació i la precisió de la redacció. Així, sempre que sigui possible, cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els mots o els termes adequats al nivell de precisió i cal fer frases curtes i ben puntuades.
Estructura i continguts
Les característiques i el contingut de cada una de les parts de la carta són els següents:
1. Destinació
Els destinataris d'una carta tant poden ser particulars com institucions o organitzacions. Aquests destinataris es poden identificar de manera completa o reduïda. Quan els destinataris s'identifiquen de manera completa, la informació és la mateixa que apareix en una adreça d'un sobre i és convenient que ocupi cinc línies com a màxim; si s'utilitzen sobres amb finestra, es pot situar al marge esquerre o al marge dret, d'acord amb la situació de la finestra. Quan per qüestió d'espai la informació es redueix al mínim que permet identificar amb facilitat la persona destinatària, només s'hi fan constar el nom i el càrrec o el nom i la localitat, normalment al marge superior esquerre de la carta.
2. Cos
A part dels criteris generals de redacció expressats i com a tret que afecta tot el text de la carta, convé recordar que des del primer moment cal definir el to de relació entre els comunicants. Aquest to, que sempre s'ha de moure en un nivell de formalitat, pot ser solemne, respectuós o cordial.
Pel que fa als tractaments personals, cal distingir l'emissor del receptor. Per a l'emissor es pot triar entre la primera persona del singular o la del plural. Si el to ha de ser més directe i personal, cal escriure en primera persona del singular.
Pel que fa al receptor, la forma preferent és el tractament de vós. El tractament de tu només és adequat en casos de gran amistat i confiança mútua.
3. Signatura
L'estructura més habitual de la signatura d'aquest document és la següent:
rúbrica
nom i cognoms
càrrec
A diferència de l'ofici, la carta, com que és un document interpersonal, dona preferència a la persona i el càrrec se situa en aposició, en darrer lloc, i, per tant, no s'ha d'introduir per mitjà de l'article determinat.
4. Datació
Si el paper de carta du impresa l'adreça i la localitat ja hi figura, se'n pot prescindir i la datació es pot reduir a expressar el dia, el mes i l'any. Si no és així, cal indicar primer la localitat i després d'una coma, la data.
Igual que l'ofici, la carta té un sistema de datació doble pel que fa a l'emissió. Des d'un punt de vista formal, però, la data que cal tenir en compte és la del registre de sortida.
5. Informació ocasional
Fora del cos de la carta també hi ha la possibilitat d'afegir al peu de l'escrit informacions addicionals, com poden ser les referències a documents, annexos, etc. Normalment aquestes informacions s'introdueixen per mitjà de les sigles PD (post data: després de la data) o PS (post scriptum: després de l'escrit).
En aquest apartat, també s'hi poden trobar les inicials de qui redacta (en majúscules) separades per una barra inclinada de les inicials de qui transcriu el text (en minúscules), per exemple: CD/mc.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la carta (amplada de marges, situació del logotip i de l'adreça, etc.), atès que afecta tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.