51.
najarse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron fam [pirárselas] anar-se'n, pirar intr, tocar el dos (o el pirandó). [...]
|
52.
mà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a algú Excedir-se, especialment en la quantitat d'un ingredient en preparar una mescla, un guisat, etc. anar-se'n amb les mans al cap [o tornar-se'n amb les mans al cap] Sortir malament d'un afer. anar-se'n amb les mans buides (o netes, etc.) [o tornar-se'n amb les mans buides [...]
|
53.
equip
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Transports
Conjunt d'objectes i pertrets que fan falta perquè un vaixell pugui anar-se'n en mar. [...]
|
54.
pífia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 pifia. 2 anar-se'n a la pífia fig i fam echarse a perder, estropearse. [...]
|
55.
cel
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a veure. Paradís, sojorn dels benaventurats. Guanyar el cel, la glòria del cel. Pujar-se'n al cel l'ànima d'un infant mort. El regne dels cels. Que al cel sia! anar-se'n al cel Una empresa, una societat, etc., fracassar, dissoldre's. ésser al cel [o estar al cel [...]
|
56.
vela
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
] Navegar a la vela. anar a la vela Estar embriac. anar a vela plena [o anar a veles plenes] Navegar amb vent suficient i apropiat per a inflar les veles. anar veles desplegades [o anar amb totes les veles al vent] Anar tot vent en popa, prosperar. fer-se a la vela Anar-se'n. prendre vela [o [...]
|
57.
irse al garete
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc 1 mar anar a la deriva. 2 fig anar-se'n en orri (o en orris). [...]
|
58.
servilleta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 tovalló m. 2 doblar la servilleta fam [morir] anar-se'n al calaix, fer el darrer badall. [...]
|
59.
espichar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 punxar. v intr 2 fam [morir] petar, anar-se'n al calaix, dinyar-la pron, estirar la pota. [...]
|
60.
dormir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona o un animal, estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes funcions de l'activitat vital. Ara dorm: no el despertis. Anar-se'n a dormir. Posar-se a dormir. Aixecar-se de dormir. Aquesta nit he dormit sis hores. He dormit tota la nit d'un son, en un son [...]
v tr 1 punxar. v intr 2 fam [morir] petar, anar-se'n al calaix, dinyar-la pron, estirar la pota. |