Resultats de la cerca frase exacta: 104
|
61.
flor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de braçal Salicària. flor de cera Planta de la família de les asclepiadàcies, enfiladissa, de fulles ovades, gruixudes i de flors blanques i carnoses, cultivada com a ornamental (Hoya carnosa). flor de coral Eritrina cresta de gall. flor de cucut Cucut de rec. flor [...]
flor
|
|
62.
coralillo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 zool [coral] serp corall f. 2 bot [coral] antígon. [...]
|
|
63.
antígon
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m bot [Antigonon leptopus] coral, coralillo. [...]
|
|
64.
corall
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Transports
Cnidari marí proveït d'un esquelet calcari, que pot viure isolat o formar una colònia. [...]
|
|
65.
maestre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 mil mestre. 2 maestre coral [maese coral] joc de mans. 3 maestre de campo ant mestre de camp. 4 maestre racional hist mestre racional. [...]
|
|
66.
coral·lina
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
Teixit de fibra de polièster, molt suau i lleuger, que té propietats tèrmiques i s'utilitza per a elaborar mantes, roba esportiva i altres articles. [...]
|
|
67.
corallar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr pescar coral. [...]
|
|
68.
corall
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m zool [Corallium rubrum] coral. [...]
|
|
69.
Corall, mar del
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr geog mar del Coral. [...]
|
|
70.
escull coral·lí
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Escull calcari format predominantment per colònies de corals en simbiosi amb determinats tipus d'algues. [...]
|
flor
1 1 f. [BO] [LC] Part d'una planta fanerògama que consta dels òrgans de reproducció, estams i carpels, i generalment d'un o més embolcalls protectors d'aquests òrgans, calze i corol·la, de colors i formes vistosos i sovint aromàtics. Un ametller ple de flors. Flor d'ametller, de presseguer, de taronger. Collir una flor. Un pom de flors.
1 2 [LC] en flor loc. adj. Florit2 1 1. Els cirerers en flor.
1 3 [ED] [LC] flor artificial Imitació d'una flor natural feta de paper, de roba, etc.
1 4 [AGA] [BO] flor borrera Flor masculina.
1 5 [AGA] [BO] flor doble Flor en què, per cultiu, els òrgans de la reproducció s'han transformat en pètals.
1 6 [BO] [LC] flor estèril Flor mancada d'androceu i de gineceu.
1 7 [BO] flor femella Flor que té carpels i no té estams.
1 8 [BI] [LC] flor hermafrodita Flor que té estams i pistils.
1 9 [BO] flor mascle Flor que té estams i no té carpels.
1 10 [BO] [LC] flor neutra Flor estèril.
1 11 [BO] flor radial Flor actinomorfa.
1 12 [LC] flors diamantades Flors artificials recobertes de partícules de vidre, d'acer.
2 1 f. [LC] ésser flors i violes Ésser cosa plaent i fàcil.
2 2 [LC] flors de retòrica Ornaments de l'estil.
3 1 f. [LC] Excelsitud de les qualitats morals. La flor de la innocència. La flor de la virginitat.
3 2 [LC] a la flor de la joventut loc. adv. En el temps en què la joventut està en tot el seu esclat.
3 3 [RE] flors de maig En el catolicisme, culte especial a la Mare de Déu en tots els dies de maig.
3 4 f. [LC] Floreta. Tirar flors a una noia.
4 1 f. [LC] La part més delicada, més triada, d'una cosa. La flor de la farina. Aquestes maduixes són la flor.
4 2 [LC] la flor i nata Flor 4 1. La flor i nata dels nostres escriptors.
5 1 f. [FIF] [GL] [QU] Producte d'alteració o de sublimació de diversos minerals que formen una eflorescència o una crosta. Flor d'antimoni.
5 2 [QU] flor de sofre Pólvores finíssimes de sofre procedents de la condensació ràpida de vapor de sofre.
6 f. [AGA] [BOS] Pruïna que recobreix certs fruits.
7 1 f. [EG] [LC] Massa flotant d'organismes que, en determinades condicions, apareixen a la superfície de certs líquids fermentats. Flors del vi, del vinagre, de la cervesa.
7 2 [BOI] [EG] flor d'aigua Massa flotant que resulta de l'acumulació d'algues blaves sobre aigües estancades, que impedeix la penetració de la llum i de l'oxigen.
7 3 f. [IQA] Superfície exterior d'una pell adobada.
8 f. [JE] [LC] En certs jocs, conjunt de tres o més cartes d'un mateix coll.
9 1 [LC] a flor de loc. prep. A la superfície de. A flor d'aigua. A flor de terra.
9 2 [LC] a flor de pell loc. adv. Superficialment. Una tendresa sentida a flor de pell, que s'esvaí tot seguit.
10 f. [HIG] flor de lis Moble heràldic que representa la flor de lliri, formada per un pètal dreçat i dos de corbats cap enfora i el conjunt reunit per una mena d'anella que deixa veure la base. Les flors de lis dels reis de França.
11 1 f. [BOS] flor d'abella Abellera².
11 2 [BOS] flor d'aranya Abellera aranyosa.
11 3 [BOS] flor d'avellana Herba de la família de les oxalidàcies, bulbosa, de fulles trifoliolades totes basals, amb els folíols en forma de cor invertit, i flors grogues reunides en umbel·la sobre un llarg peduncle, originària del sud d'Àfrica, freqüent a les hortes i als llocs ruderals de les terres mediterrànies (Oxalis pes-caprae ).
11 4 [AGA] [BOS] flor d'ocell Estrelítzia.
11 5 [BOS] flor d'onze mesos Xenixell.
11 6 [BOS] flor de braçal Salicària.
11 7 [AGA] [BOS] flor de cera Planta de la família de les asclepiadàcies, enfiladissa, de fulles ovades, gruixudes i de flors blanques i carnoses, cultivada com a ornamental (Hoya carnosa ).
11 8 [AGA] [BOS] flor de coral Eritrina cresta de gall.
11 9 [BOS] flor de cucut a ) Cucut de rec.
11 9 [AGA] [BOS] flor de cucut b ) Prímula.
11 10 [AGA] [BOS] flor de dragó [o flor de galàpet] Planta de la família de les asclepiadàcies, cactiforme, de tiges amb quatre cantells i flors grosses de color groc verdós amb taques brunes, originària del sud d'Àfrica i cultivada com a ornamental (Orbea variegata o Stapelia variegata ).
11 11 [AGA] [BOS] flor de l'amor Planta del gènere Agapanthus , de la família de les liliàcies, de fulles totes basals, lanceolades i persistents, i flors blaves, reunides en grans umbel·les al capdamunt d'un escapus, originària del sud d'Àfrica i cultivada com a ornamental.
11 12 [BOS] flor de l'home penjat Herba de la família de les orquidàcies, de fulles oblongues i flors en raïm, verdoses o un xic vermelloses, que fan pensar en un home penjat, pròpia dels prats i els boscos clars (Aceras anthropophorum ).
11 13 [BOS] flor de la Mare de Déu Maleïda.
11 14 [AGA] [BOS] flor de la passió Passionera.
11 15 [AGA] [BOS] flor de lis Lis.
11 16 [AGA] [BOS] flor de lluna a ) Planta de la família de les convolvulàcies, enfiladissa, de grans fulles cordiformes o alabardades i flors blanques molt oloroses, que s'obren al capvespre, originària de l'Amèrica tropical i cultivada als jardins (Ipomoea alba o Calonyction aculeatum ).
11 16 [AGA] [BOS] flor de lluna b ) Setins.
11 17 [AGA] [BOS] flor de mel Planta arbustiva de fulles pinnaticompostes i flors irregulars vermelloses, en raïms terminals, originària de l'Àfrica meridional i plantada als jardins, de nèctar abundantíssim emprat com a mel (Melianthus major ).
11 18 [AGA] [BOS] flor de migdia Planta del gènere Lampranthus , de la família de les aïzoàcies, de fulles suculentes, linears i amb tres cantells, i flors vermelles, ataronjades o grogues, originària del sud d'Àfrica i cultivada com a ornamental en llocs assolellats.
11 19 [BOS] flor de monja Esteperola.
11 20 [AGA] [BOS] flor de mort a ) Boixac 1.
11 20 [AGA] [BOS] flor de mort b ) Sempreviva borda.
11 21 [BOS] flor de Nadal Ponsètia.
11 22 [BOS] flor de neu a ) Herba de la família de les compostes, d'aspecte vellutat, que fa diversos capítols terminals, aglomerats i envoltats de grans bràctees a manera d'estrella, que es fa als prats calcícoles de l'alta muntanya, de la qual es considera un símbol (Leontopodium alpinum ).
11 22 [BOS] flor de neu b ) Lliri de neu.
11 23 [AGA] [BOS] flor de ninou Nadala 1.
11 24 [AGA] [BOS] flor de nit Herba de la família de les nictaginàcies, robusta i d'arrel tuberosa, fulles ovades i flors tubuloses, amb un involucre basal, molt oloroses, blanques, rosades o grogues, que s'obren cap al tard, originària de l'Amèrica tropical i molt cultivada als jardins (Mirabilis jalapa ).
11 25 [AGA] [BOS] flor de papallona Herba de la família de les solanàcies, de fulles pinnatisectes i flors irregulars grosses, que recorden una papallona, originària de Xile i plantada als jardins (Schizanthus pinnatus ).
11 26 [AGA] [BOS] flor de paper Mateta del gènere Limonium , de la família de les plumbaginàcies, de tiges alades, fulles ondulades i papiràcies i flors blaves, en espigues unilaterals curtes, que es conserven seques molt de temps i es fan servir com a ornamentals, originària de les illes Canàries.
11 27 [BOS] flor de pastor Mata nana de la família de les timeleàcies, de fulles oblongues i flors tubuloses, rosades o vermelloses, en pomells terminals, molt oloroses, que es fa a les pastures, sobretot a l'alta muntanya (Daphne cneorum ).
11 28 [AGA] [BOS] flor de plata Setins.
11 29 [BOS] flor de ploma Milfulles.
11 30 [AGA] [BOS] flor de quaresma Francesilla¹.
11 31 [AGA] [BOS] flor de Sant Agustí Perpetuïna.
11 32 [BOS] flor de Sant Benet Herba de Sant Benet.
11 33 [BOS] flor de Sant Joan a ) Herba foradada.
11 33 [BOS] flor de Sant Joan b ) Sempreviva borda.
11 33 [BOS] flor de Sant Joan c ) Anemone alpina.
11 33 [BOS] flor de Sant Joan d ) Espernallac.
11 34 [BOS] flor de Sant Patllari Rovell d'ou.
11 35 [AGA] [BOS] flor de Sant Sebastià Pinya groga.
11 36 [BOS] flor de Santa Llúcia Sempreviva borda.
11 37 [AGA] [BOS] flor de seda Setins.
11 38 [BOS] flor de sempredura Pota de gat.
11 39 [BOS] flor de Senyora Maleïda.
11 40 [BOS] flor de simi Herba de la família de les orquidàcies, de fulles oblongues i flors en espiga, de color rosa, tacades de púrpura i amb el label dividit en quatre segments linears, que recorden un mico, que creix als prats i en llocs frescals de l'Europa meridional (Orchis simia ).
11 41 [AGA] [BOS] flor de tot l'any a ) Boixac 1.
11 41 [AGA] [BOS] flor de tot l'any b ) Perpetuïna.
11 41 [AGA] [BOS] flor de tot l'any c ) Sempreviva borda.
11 42 [AGA] [BOS] flor de Tots Sants Crisantem.
11 43 [AGA] [BOS] flor de tigre Flor de dragó.
11 44 [BOS] flor del vent Anemone alpina.
11 45 [BOS] flor del mal d'ulls a ) Almegó.
11 45 [BOS] flor del mal d'ulls b ) Calta.
11 46 [AGA] [BOS] flor dels tres claus Passionera.
11 47 [BOS] flor robí Herba anual de la família de les labiades, de fulles ovades i crenades, i de flors purpúries, tubuloses, reunides en verticil·lastres distants, cadascun envoltat per dues fulles sèssils, comuna als horts i als camps (Lamium amplexicaule ).
11 48 [BOS] flor sense virtut a ) Maleïda.
11 48 [BOS] flor sense virtut b ) Perdiguera.
11 49 [BOS] flor vermella Herba de Santa Margarida.
12 f. [BOB] flor de tòfona Fetjó.