Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

exhalar

v tr
1 [una olor, etc] exhalar, despedir.
2 fig [un sospir, un crit] exhalar, lanzar.
3 fig exhalar, despedir. Els seus ulls exhalen serenor, sus ojos exhalan serenidad.
4 fig [esplaiar] desahogar, desfogar. Exhalava la seva tristesa plorant, desahogaba su tristeza llorando.
5 exhalar el darrer sospir (o l'últim sospir, o l'ànima, o l'esperit, o la vida) [morir] exhalar el último suspiro (o el espíritu).

v pron
6 [olors] desprenderse, emanar intr.
7 fig emanar intr. S'exhalava d'ella una aura d'inocència, emanaba de ella una aura de inocencia.
8 fig [esplaiar-se] desahogarse, desfogarse.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions