FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que matineja, que té el costum de matinejar. Avui has estat ben matinera. No és gaire matiner: es lleva cada dia a les vuit. Que s'esdevé a primera hora del matí. La rosada matinera. El cant matiner de l'alosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vuit vegades cent. Un llibre de vuit-centes pàgines. El nombre vuit-cents, 800. Divideix vuit-cents per quatre. El que fa vuit-cents en una sèrie numerada. He arribat a la pàgina vuit-cents. Xifra que correspon al nombre vuit-cents. Un dècim acabat en vuit-cents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vuit vegades deu, setanta-nou més un. Una vella de vuitanta anys. Nombre natural que segueix el setanta-nou, 80. Vuitanta són vuit vegades deu. El que fa vuitanta en una sèrie numerada. La pàgina 80. En farà vuitanta demà passat. Xifra que correspon al nombre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies herbàcies, enfiladisses o reptants, de fulles peltades, flors irregulars i vistoses, amb el calze esperonat, cinc pètals i vuit estams, i fruit en esquizocarp, pròpia de l'Amèrica del Sud, a la qual pertany la caputxina. Individu d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb exactitud, sense deixar gens de marge. Calculeu just el que gastarem. Han arribat just a l'hora de sortir el tren. Passa just pel forat. tot just No més de, solament. Tot just són les vuit. En té tot just quatre. Aquesta criatura tot just camina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies llenyoses, de fulles simples i enteres, flors regulars, que tenen de cinc a vuit pètals, nombrosos estams i l'ovari, ínfer, format per dos verticils de carpels soldats, i de fruit en balàustia, a la qual pertany el magraner. Individu d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part del dia compresa entre la tarda i la nit. Tenen obert fins a les vuit del vespre. Quedem demà al vespre; cap a quarts de nou. de vespre [o de vespres] Al vespre. Van arribar de vespre. fer-se vespre Fer-se fosc. gran vespre Entrat el vespre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., posat entre dues cotisses, una a cada costat i que segueixen la mateixa direcció. Una banda cotissada. Una faixa cotissada. Un xebró cotissat. Que té el camper cobert de cotisses alternativament d'un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit. Un escut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba alta de la família de les compostes, de fulles lanceolades i dentades, la majoria oposades, un xic abraçadores, i capítols grocs, ordinàriament amb vuit lígules, pròpia de l'Àfrica oriental, la grana de la qual, de color negre, és venuda com a menjar d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vuitena part d'un cercle compresa en un angle de 45°. Regió de l'espai de les vuit que determinen els tres plans de coordenades en un sistema de coordenades cartesianes. Instrument de reflexió, anàleg al sextant, el sector del qual és d'una vuitena part del cercle. [...]
