FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Filera horitzontal de rajoles, maons, totxos, en una paret, un envà, etc. Va posar en un matí vuit filades de maons. Filera de posts o de planxes metàl·liques dels folres o de les cobertes d'una embarcació. Comparsa o grup de disfresses que pren part en el combat de moros i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gemma de color roig. En heràld., figura en forma de vuit bastonets flordelisats que surten d'un anellet abismat. Malaltia infecciosa dels animals, especialment del bestiar boví i del bestiar oví, que es pot transmetre a l'home per un bacteri que es troba en el pus de les lesions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar pel divorci. El jutge els ha divorciat. Li poden retreure el fet d'haver-se divorciat de l'Antònia. S'han divorciat després de vuit anys de matrimoni. Rompre el lligam que uneix (una persona o una cosa) a alguna cosa. L'art, no el podem divorciar de la vida. Divorciar el poble de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Setze més un. Té disset anys. Una distància de disset quilòmetres. Nombre natural que segueix el setze, 17. Nou més vuit fan disset. El que fa disset en una sèrie numerada. El segle xvii (disset). El quilòmetre 17. Viu al 17 del carrer Major. Xifra que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vehicle de quatre o vuit rodes dels ferrocarrils, per al transport de viatgers o de mercaderies i equipatges. Afegir un vagó a un tren. Un vagó de segona. vagó de càrrega Vagó que transporta mercaderies. vagó llit Vagó d'un ferrocarril condicionat amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vuitena part d'un full de paper de marca ordinària. Un llibre en octau. Vuitada. Estrofa de vuit versos, especialment decasíl·labs, en la qual es combinen tres rimes diferents. En mús., interval que abraça vuit graus consecutius de l'escala diatònica i en el qual [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajustar, posar d'acord, (diverses coses, diversos afers, diverses circumstàncies) de manera que vinguin bé per al fi que es desitja. Conjumina les feines perquè puguis ésser ací a les vuit. Tot s'ha conjuminat en favor meu, contra meu. Combinar (diversos elements) per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació de fer regates, per a dos, quatre, sis o vuit remers a més del timoner, oberta, llarga i estreta, de dues rodes, rasa, amb bancs corredissos, propulsada amb rems armats en punta sense portants i governada amb timó. Veler d'esbarjo amb un aparell format bàsicament per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té vuit davant seu, el que fa nou. Ell és el novè de classe. Pius IX. Que és una de les nou parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Cinc novenes parts dels electors. Cinc novens, 5/9. Interval entre dues notes separades per nou [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'accions notables, especialment militars, fetes en un dia determinat. Una jornada gloriosa. Durada del treball diari. La jornada de vuit hores. Treballar a jornada plena. Treballar a mitja jornada. jornada intensiva Jornada de treball feta sense interrupció per a l'àpat del [...]
