91.
imperiós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. (Dit d'una persona) despòtic autoritari imperatiu. Parlar en to imperatiu. Cp. altiu, soberg 2 (Dit d'una cosa) imperatiu. Un deure imperatiu. obligatori. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
92.
dispositiva
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Pronunciament dispositiu o imperatiu d'una sentència dictada per un jutge o un tribunal. [...]
|
93.
ineludible
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
imperatiu. Un deure imperatiu. imperiós, íd. inevitable. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
94.
ho
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron [i la forma -ho darrere d'infinitiu i imperatiu] lo. Això no s'ho creurà ningú, esto no se lo va a creer nadie. Jo no sé si és boig; però ho sembla, no sé si está loco; pero lo parece. Deixa-ho!, ¡déjalo! No puc veure-ho, no puedo verlo. [...]
|
95.
categòric
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
absolut terminant rotund clar net precís imperatiu. Un deure imperatiu. imperiós explícit inapel·lable incondicional sense reserves Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
96.
autoritari
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dogmàtic. Emprar un to dogmàtic. tirànic imperatiu. Parlar en to imperatiu. imperiós. Un caràcter imperiós. manadorCp. manaire ésser un gall Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
97.
aviam
Font
Fitxes de l'Optimot
La forma aviam és el resultat d'un encreuament entre a veure i vejam (forma arcaica d'imperatiu del verb veure), interjeccions amb què s'expressa la curiositat de veure el que passarà, la temença que una cosa desitjada no tindrà lloc, que una cosa temuda s'esdevindrà, etc. Per exemple:
A veure [...]
|
98.
nul·litat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Invalidesa d'un tractat internacional a causa de vicis en la manifestació del consentiment, la violació manifesta d'una norma fonamental del dret intern relativa a la competència per a celebrar tractats internacionals o l'oposició a una norma de dret imperatiu. [...]
|
99.
Pronoms febles amb perífrasis verbals / Col·locació dels pronoms febles amb verbs / 'Em va escoltar' o 'Va escoltar-me'?
Font
Fitxes de l'Optimot
infinitiu, gerundi o imperatiu, el pronom feble es col·loca al darrere. Per exemple:
Pensant-hi bé, val més que no li diguis res.
Truca-li tan aviat com puguis.
4. En el cas de les perífrasis verbals, el pronom pot anar al davant de la perífrasi, al darrere o entre les formes verbals que la constitueixen [...]
|
100.
lo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
substitueix persona, animal o cosa ben determinats] el (o l'). ¿Es José o no lo es?, és en Josep o no l'és?pron m pers de 3a pers del sing 28 [delante del verbo] el (o l'), -lo [posposat a infinitiu]. Lo encontré, el vaig trobar (o vaig trobar-lo). 29 [detrás del verbo] -lo [només amb infinitiu i imperatiu], [...]
art 1 [no hi ha una equivalència exacta; per això, en comptes de regles donem un ventall de possibilitats], el (o l'), allò pron. Lo bueno y lo malo, el bo i el dolent. Lo importante, l'important. 2 el que té, tot el que té, allò que té. Lo gracioso del caso, el que té de graciós el cas. 3 la cosa, el cas, el fet, el. Lo más interesante, la cosa més interessant. Lo raro es que no haya venido, el fet estrany és que no hagi vingut. 4 com. Nos explicó lo difícil que es, ens va explicar com és de difícil. 5 la, la cosa. Ahora viene lo bueno, ara ve la bona (o la cosa bona). 6 les coses. Lo antiguo y lo moderno, les coses antigues i les coses modernes. 7 [traducció del substantiu corresponent]. Lo feo y lo bello, la lletjor i la bellesa. Mantendré lo pactado, mantindré el pacte. 8 de lo d'allò. Es de lo más interesante, és d'allò més interessant. 9 de lo que del que, d'allò que. Dame algo de lo que tengas, dona'm alguna cosa del que tinguis. 10 de lo... que de com... de. Se maravillaba de lo bien que lo hacía, es meravellava de com ho feia de bé. 11 lo de [asunto] l'assumpte (o l'afer) de. Lo del aceite fue un gran escándalo, l'assumpte de l'oli fou un gran escàndol. 12 lo más al més, tan... com, com més. Ven lo más pronto posible, vine al més aviat possible (o tan aviat com puguis, o com més aviat millor). 13 lo mío (o tuyo, o suyo, etc) el que (o allò que) és meu (o teu, o seu, etc). 14 lo mío (o tuyo, o suyo, etc) el meu (o teu, etc) fort. Esto es lo tuyo, això és el teu fort. 15 lo que allò que, el que. Lo que me dijiste, allò que em vas dir. 16 lo que això que, el que. Lo que me dices, això que em dius. 17 lo que tant com. Vale lo que un vestido nuevo, val tant com un vestit nou. 18 lo que [no es tradueix]. Lo que pasa es que..., passa que... 19 lo... que com... de, que en (o n')... de, si en (o n')... de, quant. ¡Lo guapa que iba!, com anava de bonica! Lo antipático que es tu hermano, que n'és (o si n'és) d'antipàtic el teu germà. ¡Quién sabe lo lejos que está!, qui sap quant lluny és! 20 lo que es [en cuanto a] pel que fa, quant a. Lo que es yo, no iré, pel que fa a mi, no hi aniré. 21 lo que es de. Lo que es pan no tengo, de pa no en tinc. 22 lo que... es sobretot, el que... és. Lo que le gusta es mandar, li agrada sobretot de manar. 23 más de lo que més que no, més del que. Vale más de lo que pensaba, val més que no em pensava. 24 por lo que pel que. Por lo que se refiere a..., pel que fa a... 25 por lo... que de tan... com, de, de... com. No decía nada por lo tímido que era, no deia res de tan tímid com era. Canta por lo contento que está, canta de content. pron n 26 [quan equival a això o allò] ho. ¿Quién lo ha traído?, qui ho ha portat? 27 [quan substitueix persona, animal o cosa ben determinats] el (o l'). ¿Es José o no lo es?, és en Josep o no l'és?pron m pers de 3a pers del sing 28 [delante del verbo] el (o l'), -lo [posposat a infinitiu]. Lo encontré, el vaig trobar (o vaig trobar-lo). 29 [detrás del verbo] -lo [només amb infinitiu i imperatiu], 'l [només amb imperatiu], el (o l'). ¡Quiérelo!, estima'l!pron m pers de 3a pers del pl 30 [delante del verbo] els, -los [posposat a l'infinitiu]. Los compró ayer, els va comprar (o va comprar-los) ahir. 31 [detrás del verbo] -los [només amb infinitiu i imperatiu], 'ls [només amb imperatiu], els. ¡Quiérelos!, estima'ls! |