1 descomprometre, desdir-se, suspendre. 2 despatxar. relinquir, desnonar un malalt, el metge. donar per incurable Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desdir-se. desnonar desengatjar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 penjar, sostenir. 2 aturar, ajornar. desnonar. Plovia, i van desnonar la processó. 3 privar. 4 Negar l'aprovació a un examinand. desaprovar(≠ reprovar). Els alumnes desaprovats als primers exàmens. carbassejaro donar carbassa(fam.) tombar(en l'argot dels estudiants) Manuel [...]

1 v. intr. estar en desacord no estar d'acord ésser impropi no adir-se no quadrar no consonar no encaixar no lligar no ajustar-se no fer. Això no fa per a tu. no compaginar-se no escaure no ésser propi 2 (desdir-sepron.) retractar-se desemparaular-se descomprometre's tornar arrere desnonar, dir [...]

1 donar comiat (en sentit pejoratiu) despatxar, desnonar. Ant. Retenir. 2 (acomiadar-sepron.) prendre comiat anar-se'n donar l'arreveure dir a reveure dir adeu partir alçar veles llevar àncores anar-se'n a la francesa, anar-se'n sense dir res. 3 Ésser acomiadat. ésser despatxat saltar(d'un [...]

1 (una persona) acomiadar donar comiat llicenciar desnonar(un llogater, un criat, un empleat, etc.). El propietari de la casa els va desnonar sense respit. descol·locar(un criat, un empleat) destituir, desposseir d'una col·locació. desenrolar(d'una tripulació) treureo treure de casa(un criat [...]

deixà plantat. plantificar desemparar passar-seo empassar-se, abandonar, algú, el seu partit, etc., per passar a formar part d'un altre. Empassar-se a l'enemic. És un empassat, un desertor, en sentit ampli. deixar (algú) a l'estacada, deixar-lo en un perill, una dificultat, un destret, etc. desnonar [...]