1 col·locar
plaçar
emplaçar (un edifici, un monument, etc.)
ubicar, posar en tal o tal lloc.
sobreposar o superposar, posar al damunt.
anteposar o preposar (al davant)
juxtaposar (al costat)
sotaposar o subordinar (a sota; es diu només parlant de persones, referint-se al rang, al càrrec, etc.)
posposar (algú o alguna cosa, al darrere)
contraposar, oposar o confrontar, posar una cosa davant d'una altra per fer-li obstacle.
situar, setiar o assetiar, posar una cosa en un seti o indret.
deixar. Deixeu el llibre sobre la taula.
deposar, posar una cosa en un lloc per desempallegar-se'n.
reposar, tornar a posar. Després de consultar-lo, reposà el llibre al seu lloc.
entaforar, posar una cosa en un lloc desavinent. On has entaforat les claus?
incloure, posar una cosa dins una altra.
introduir (→)
ficar (→). Ficar-se el dit al nas.
compassar, posar una cosa d'una manera regular.
carejar (tr.), posar els objectes de millor qualitat a la part superior, en omplir un sac, un pot, etc.
endossar, posar a algú una peça d'abric al dors.
plantar (fam.). On vols que el planti, aquest quadre?
fotre (vulg.). Fot les pomes al cistell. També pron. No et fotis a plorar.
imposar, posar sobre, esp. en llenguatge litúrgic. Imposà les mans sobre el cap de l'ordenant. Es diu, altrament, d'una cosa onerosa (una càrrega, un impost, una obligació, una pena o càstig, etc.). També imposar un nom.
infligir (una pena, un càstig, etc.)
assentar, posar una cosa sobre una base, en disposició estable. Assentar els fonaments. Assentar una columna sobre el seu sòcol.
exposar. Exposar una cosa al sol, a l'acció de l'aire.
dipositar. Diposità en ell tota la seva confiança. Diposità el fardell a terra.
entravessar, posar de través.
encabir, posar una cosa en un lloc, amb cert esforç.
instal·lar
establar, posar el bestiar a l'estable.
acomodar, posar algú o alguna cosa en un lloc convenient.
subrogar, posar una persona en el lloc d'una altra.
sumir (fig.), posar algú en un estat penós. Allò el sumí en la desesperació (en la tristesa, en la nostàlgia, etc.).
avançar (tr.), posar una cosa endavant. Avançà el peu dret.
envalisar, posar a la maleta.
embagular
encalaixonar
encaixar, posar en una caixa.
ensacar (al sac)
encistellar (en un cistell)
encasellar (en caselles)
embossar (a la bossa)
envasar (en un vas)
embutxacar (a la butxaca)
aplanar, posar una cosa horitzontalment. Després va aplanar la roba sobre l'herba.
emplastrar, posar una cosa a tall d'emplastre.
apostar, posar persones en un lloc determinat. El capità va apostar cinc homes per vigilar el camí.
clavar (fam.). Clavar la vista en algú.
engegar (en certes frases). Engegar un negoci. Engegar les campanes al vol.
2 → començar.
3 → suposar.
4 (posar-se pron.). Fer pòsit, una cosa.
assolar-se
assentar-se
dipositar-se
sedimentar-se
deposar (intr.). Aquest vi deposa molt.
5 Posar-se bé o malament, un aliment:
assentar-se. Aquestes faves se m'han assentat malament.
6 Posar-se un vestit, etc:
endossar-se. Es va endossar la capa.
encamisar-se, posar-se sobre el vestit una camisa, esp. per fer una encamisada.
encasquetar-se, ficar-se el capell, la gorra, fins a les orelles.
engiponar-se, posar-se una peça de vestir de qualsevol manera, a correcuita. Com t'has engiponat la roba, avui?
cossar-se, posar-se la roba molt ajustada al cos.
calçar-se, posar-se un calçat.
7 Posar-se a:
arrencar a. Quan veié el seu pare, arrencà a córrer.
començar a. De sobte, començà a ploure.
clavar-se a. Em vaig clavar a córrer. Es va clavar a riure.
rompre a. Rompre a plorar, a riure.
pegar. De cop, va pegar a córrer.
agafar a. Vaig agafar a córrer.
esclafir (el plor, el riure, etc.)
esclatar a (plorar, riure)
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
