fingir, afectar. Aquest darrer verb demana sempre un complement verbal: simular i fingir, no, i poden ésser usats com a v. abs. fer el meto fer el paper de met, simular que no s'adona de res. fer el sonsoo fer el desentès, davant una feina. fer el sorno sornejar fer el pauo fer el beneit [...]

1 (fer) soroll. 2 bellugar-se, simular. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 m. cara. 2 Fer semblant de: Fingir. Afectar l'aire de. Fer aparers de. Simular. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

simular(->) figurar. Ell figurà una retirada i s'amagà. aparençar(≠ aparentar), fingir, voler fer creure el que no és. Davant d'ella aparençava enamorament, però li era indiferent. dissimular. Aquell dissimula, però jo ja li conec les intencions. fer. Fer el [...]

. 3 interessar. 4 destinar, annexar Ant. Desafectar. 5 Ostentar algú una qualitat, virtut o actitud, un estat d'ànim que no té. simular. Simulava un zel que està ben lluny de tenir. aparençar. Davant el seu patró aparença un interès pel negoci que en realitat no té. fer aparès de(ant.) fer [...]

efèlide(tèc.), petita taca groguenca que es produeix a la pell. llentillao llentia, piga en forma d'una llentia. Cp. mosca: piga negra, artificial, que les dones s'enganxaven a la cara, per simular una piga. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. Escarnir algú. Escarnir la veu d'algú. simular, imitar una acció de manera que la imitació sembli la realitat. Simular un combat naval. plagiar, prendre i usar com a pròpies, idees, paraules, etc., d'altri. Plagiar un article. afusellar, íd. calcar(fig.), imitar servilment. emular, cercar d'igualar [...]

), enganyar-lo per riure-se'n. posar banyes(a algú), enganyar-lo el seu cònjuge o la seva parella. fer el salt(a algú), íd. Cp. simular, estafar, il·lusionar 2 (enganyar-seo enganar-sepron.). Caure en error, judicar falsament. posar-se una bena davant els ulls, no voler veure la veritat. errar [...]

d'haver de simular. Pudir. El noi vol fer de mecànic, perquè estudiar li put. Mirar de mal ull(una persona o una cosa) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, acostumar-se, tractar-se, arranjar, preparar, respondre, dir, ocasionar, creure, simular, mesurar, esforçar-se, aparentar, exercir, convenir, adir-se. Ant. Deixar de fer. Ometre. Desfer. Restar. Per mi no resti: si creu que ha de fer-ho, faci-ho. No moure un dit. 2 Fer els anys: Complir. Demà compliré [...]