301.
ute
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
és força complexa, a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.L'ute està integrat per tres dialectes: el chemehuevi, el paiute del sud (amb la varietat kaibab i la de San Juan) i l'ute pròpiament dit. Des del punt de vista gramatical, és força proper a la llengua kawaiisu.El [...]
|
302.
xhosa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
una mateixa llengua. Tanmateix, per motius etnopolítics, sovint es consideren llengües diferents. La Constitució de la República de Sud-àfrica, per exemple, estableix el zulú i el xhosa com a dues de les onze llengües oficials de l'Estat. El xhosa és lingüísticament proper al swati i el ndebele, amb [...]
|
303.
AFRI
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
respectivament. Aquest índex pren valors compresos entre -1 i 1. Valors de l'AFRI negatius corresponen a zones d'aigua, valors a l'entorn de zero corresponen al sòl nu i valors positius corresponen a zones de vegetació, amb més vigor de la vegetació com més proper a 1 és el val [...]
|
304.
lambya
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
nord-est de Zàmbia, concretament al districte d'Isoka.El lambya és lingüísticament proper al malila, el nyiha i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.Pel que fa al nombre de parlants de lambya, les dades disponibles són molt divergents. Segons alguns autors, la [...]
|
305.
tsonga
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
local), juntament amb el sepedi (52%), el venda (12%) i l'anglès (9,6%). El tsonga és lingüísticament proper al ronga i al tswa i en podem distingir diversos dialectes, entre els quals trobem el xinkuna i el xihlanganu.El tsonga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens [...]
|
306.
UV
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
ultraviolat mitjà (200-300 nm); - ultraviolat B o ultraviolat d'ona mitjana (280-315 nm); - ultraviolat proper (300-400 nm); - ultraviolat A, ultraviolat d'ona llarga o llum negra (315-400 nm). Alguns dels sensors que treballen en aquesta subregió espectral són: ATLID (EarthCARE), BBR (EarthCARE), BUV (Nimbus [...]
v tr 1 [anar amb una cosa a sobre] llevar. Portar un pes, llevar un peso. 2 [vers un lloc més proper a qui parla] traer. Porta'm el diari, tráeme el periódico. 3 [vers una altra persona] llevar. Li va portar les sabatilles, le llevó las zapatillas. 4 [acompanyar] llevar. Porta els nens a l'escola, lleva los niños a la escuela. 5 [dirigir] llevar, dirigir, administrar. Tan jove i ja porta la casa, tan joven y ya lleva la casa. 6 [induir] llevar. Es deixà portar pel seu bon cor, se dejó llevar por su buen corazón. 7 [un vestit, un ornament] llevar. Totes portaven arracades, todas llevaban pendientes. 8 llevar, tener. Aquesta camisa no porta coll, esta camisa no lleva cuello. 9 [contenir] llevar, tener, contener. Aquesta sopa porta molt d'aliment, esta sopa lleva mucho alimento. 10 [conduir, anar dirigit a un lloc] llevar, conducir. Aquest carrer porta a casa meva, esta calle lleva a mi casa. 11 [un vehicle] llevar, conducir, guiar. 12 llevar, encargarse de, ocuparse de. Ell és qui porta aquests assumptes, él es quien lleva estos asuntos. 13 [anar amb] llevar. Portava el cap embenat, llevaba la cabeza vendada. 14 fig [estar escrit] traer, poner, decir. Això ho porta el diari, esto lo trae el periódico. 15 [ésser ocasió] traer, acarrear, ocasionar, causar. Aquest vent portarà pluja, este viento traerá lluvia. 16 [tenir certs sentiments] tener, sentir. Amb l'amor que jo et portava!, ¡con el amor que yo sentía por ti! 17 a qui el porti merc al portador. 18 portar-la votada a algú fam tenérsela jurada a alguien. 19 portar a sobre (o al damunt) [una cosa] llevar encima (o consigo). 20 portar-ne [en una suma] llevar. 21 portar d'ací d'allà [d'un lloc a un altre] llevar de acá para allá. v pron 22 [captenir-se] portarse, comportarse. En aquella ocasió et vas portar molt bé, en aquella ocasión te portaste muy bien. 23 [trobar-se] encontrarse, sentirse. Com us porteu, avui?, ¿cómo se encuentra hoy? 24 portar-se bé [dues o més persones] llevarse bien. No es porten gens bé, no se llevan nada bien. |
307.
portar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [anar amb una cosa a sobre] llevar. Portar un pes, llevar un peso. 2 [vers un lloc més proper a qui parla] traer. Porta'm el diari, tráeme el periódico. 3 [vers una altra persona] llevar. Li va portar les sabatilles, le llevó las zapatillas. 4 [acompanyar] llevar. Porta els nens a l'escola [...]
|
308.
dia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] exactamente dentro de. Tornarem d'aquí a un mes dia per dia, volveremos exactamente dentro de un mes. 44 dia rere dia día tras día. 45 dia rodó día laborable [entre dos festivos]. 46 dia sideri día sidéreo (o astronómico). 47 d'un dia a l'altre [en un dia proper] de un día a otro. 48 d'un dia a l'altre [...]
|
309.
anar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
indret), anar-hi sense intenció determinada. arribar-se, anar a un lloc relativament proper. Quan aneu a Barcelona, arribeu-vos a Castelldefels. 2 (una màquina, etc.) marxar. El rellotge no marxa bé. funcionar(->) Ant. No posar-hi més els [...]
|
310.
Documentació administrativa. La convocatòria de reunió. Exemple 2
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Capçalera Sr. Anselm Conca C/ Major, 17 08008 BARCELONA Senyor, Us convoco a la reunió ordinària de la Comissió d'Estudis i Projectes, que tindrà lloc el proper dia 12 de setembre, a les 12 del migdia, a la sala de reunions de la Direcció General. Ordre del dia: 1. Lectura i aprovació de l'acta de [...]
|