Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents:

Valor temporal

La preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple:

En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al cinema.)

Malgrat que en els registres formals generalment s'ha usat la construcció amb en, també es pot fer servir la contracció al en aquest tipus d'oracions. Per exemple:

Al sortir de classe vam anar al cinema.

En els parlars valencians, les construccions amb en i al tenen dos valors temporals diferenciats: la preposició en seguida d'infinitiu significa 'tan bon punt' (En entrar, tots van callar); en canvi, la contracció al seguida d'infinitiu es fa servir amb el sentit duratiu de 'mentre', propi de la llengua antiga (Al dir aquells mots es va emocionar).

Valor causal

La preposició en també s'usa davant d'un infinitiu amb un valor causal, i té un sentit proper al de la construcció com que seguida d'un verb en forma personal. Per exemple:

En no saber de què anava la conversa, es va ficar de peus a la galleda. (= Com que no sabia de què anava la conversa...)

Tal com passa amb el valor temporal, també es pot fer servir la contracció al. Per exemple:

Al no saber de què anava la conversa, es va ficar de peus a la galleda.

(Trobem aquesta construcció causal en els parlars que no fan la distinció temporal entre en i al abans esmentada.)