Resultats de la cerca frase exacta: 2.316

111. antiparal·lel -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mat., que presenta angles iguals però en sentit oposat que una altra recta, en la intersecció d'ambdues amb una tercera. Els costats no paral·lels d'un trapezi isòsceles són línies antiparal·leles. Paral·lel i de sentit contrari. Vectors [...]
112. contracorrent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent en sentit contrari al del corrent principal. Procediment en virtut del qual dos fluids que circulen en sentit contrari bescanvien energia o matèria. a contracorrent Contra corrent. Nedar a contracorrent. Sempre lluita a contracorrent, a favor de causes perdudes.  [...]
113. a l'inrevés
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En sentit oposat, el de dalt a baix, el de davant a darrere, etc. [...]
114. acabadament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera acabada, completa. Un afany de mesura pregonament sentit i acabadament realitzat. [...]
115. buidesa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de buit en sentit figurat. L'orador no ha fet sinó dir buideses. [...]
116. helicitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Component del spin d'una partícula segons el sentit del seu moviment de translació. [...]
117. inqualificable
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom no pot qualificar, especialment en sentit pejoratiu. Un acte, una conducta, inqualificable. [...]
118. malprendre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre en mala part o en mal sentit. No malprengueu que ens ho emportem.  [...]
119. melioratiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que implica una valoració favorable. Un epítet melioratiu. El sentit melioratiu d'un mot. [...]
120. llucar 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Saber veure, copsar, el sentit, l'essència, la qualitat, etc., (d'alguna cosa). Jo, aquell, el vaig llucar de seguida: era un fals. llucar-hi Saber copsar les coses amb la intel·ligència. Sembla que sigui un desvergonyit, però és que no hi lluca. [...]
Pàgines  12 / 232 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>