FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència natural. Tenir, sentir, propensió a una cosa. Tenir un nen propensió a mentir. Tenir algú propensió per la pintura. Mostrava una certa propensió per aquella noia. En econ., tendència manifestada en el comportament de certes magnituds, susceptible d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grat de veure, de sentir, per la seva boniquesa. Un paisatge joliu. Sentia la joliua cantadissa dels ocells. Planta de la família de les liliàcies, bulbosa i força robusta, de fulles basals cintiformes i flors blaves en raïm, pròpia de les fagedes de muntanya (Scilla [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sentir de retorn el seu efecte. Un so, produir eco. Fer sentir el seu efecte en una cosa ulterior. La mala preparació física dels jugadors repercutirà en el resultat del partit. Causar, pel mitjà adequat, la subsidència (d'un tumor, d'una lesió, etc.). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Generalment seguit de que, denota causa. Com que estic cansat, me'n vaig a jeure. Com és tan tard, no estranyeu que ens n'anem: no podem esperar-nos més. Precedit d'un verb de percepció com sentir, oir, veure o mirar, introdueix una proposició completiva. He sentit [...]