11.
pasta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Massa tova i plàstica formada amb una substància sòlida molta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o amb un altre líquid. Es mulla l'argila i se'n fa una pasta. pasta de cel·lulosa Suspensió aquosa de cel·lulosa emprada en la fabricació de paper. pasta de fustes Massilla de [...]
|
12.
màstic
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
màstec massilla, màstic usat per a tapar forats de la fusta, esquerdes, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
13.
masilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 màstic m, massilla. 2 fijar con (o poner) masilla massillar. [...]
|
14.
pasta de fustes
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
Pasta preparada a base de guix de pintor, aigua, cola i colorants que serveix per a dissimular petits defectes de la fusta, com ara els forats de les puntes embotides, els grops i les petites esquerdes. [...]
|
15.
pasta d'ebenista
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
16.
tapar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
romball (petit tascó de fusta).
massillar, tapar amb massilla (màstic) els forats d'una paret, d'una porta, etc.
calafataro calafatejar, tapar les juntures d'una embarcació o d'una bota.
emmordassar, tapar la boca amb una mordassa.
ennuegar, tapar el conducte respiratori amb qualsevol cosa que hi [...]
1 obturar obstruir o opilar embussar cobrir (→). Cobrir-se els ulls amb la mà. amagar (→). Aquell núvol ens amaga la lluna. abrigar boixar, tapar amb una boixa. tapiar, tapar un forat amb una paret o un envà. reblir, tapar un buit amb reble. romballar, tapar un forat o una escletxa amb un romball (petit tascó de fusta). massillar, tapar amb massilla (màstic) els forats d'una paret, d'una porta, etc. calafatar o calafatejar, tapar les juntures d'una embarcació o d'una bota. emmordassar, tapar la boca amb una mordassa. ennuegar, tapar el conducte respiratori amb qualsevol cosa que hi entra. S'usa esp. en la forma pron. M'he ennuegat bevent. envelar, tapar amb un vel. El dia de l'enterrament, la muller anava amb la cara envelada. emplomar, tapar una cosa amb plom, especialment una dent. El dentista m'ha emplomat un queixal. empastar, tapar amb pasta. taponar, tapar un forat amb una cosa qualsevol. embrossar, tapar amb brossa. La canal s'ha embrossat amb la pinassa. 2 emboçar-se, tapar-se la cara o la boca amb una peça d'abric, amb un drap, etc. engargussar-se, tapar-se, la gargamella o una canonada qualsevol, per una cosa que s'hi entravessa o encalla. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |