FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, no moure's del lloc on és. Jo me'n vaig; tu resta i espera'l. Qui restarà amb mi si tots us n'aneu? Això sol em va restar a la memòria. Subsistir després de la separació d'una o més parts. No em resten sinó 20 cèntims. Resta encara un xic de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
emprendre res. Comprometre's a executar (certs treballs), a subministrar (quelcom), a un preu i en condicions determinades. Escometre (algú) per fer-li una demanda, una recomanació. Veient que tu no volies prestar-li ajut, em va emprendre a mi explicant-me detalladament els seus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, ineficaç. Haver-se d'acontentar amb això: és un trist consol, és una trista gràcia. Un i no més, que és això i res més. Heu vingut un trist dia en tot l'any. Jo, pobre de mi, soc un trist treballador. Ocell de la família dels muscicàpids, d'uns 10 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap cosa. No m'ha donat res. És una dona molt valenta: res no l'espanta. No han portat res per a mi? Sense mai fer res del que els manen. —Què t'ha dit? —Res. no res Negació de tota cosa, cosa nul·la. Déu creà el món de no res. no res Cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en contra. en contra de En sentit oposat a, en oposició a. En contra d'ell. En contra de mi, en contra meu. Quatre vots en contra de la immunitat del general i cinc en pro. per contra Al contrari. Part desfavorable d'una cosa. Ara que ja coneixes els pros i els contres, decideix-te. fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
hom s'admirava que poguessin fer el que feien. Amb certs verbs usats pronominalment o intransitivament, designa la cosa relativament a la qual s'esdevé l'acció. Pensa en mi, en ell, en allò. Tardar en l'execució d'alguna cosa. Vacil·lar en l'explicació. Adelitar-se en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emoció causada per la contemplació d'una cosa que plau granment, per l'esperança d'obtenir allò que abelleix, per l'adquisició del bé desitjat. Quin goig seria per a mi de tornar-lo a veure! Tot el poble sortí amb gran goig a rebre'l. fer goig una cosa Fer bo de [...]
En llenguatge col·loquial l'imperatiu del verb mirar es redueix a mi, especialment si va seguit d'un o més pronoms febles. Per exemple:
mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les
En registres formals, en canvi, es fan servir les formes mira-te'l, mira-te-la, mira-te'ls, mira-te-les.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Associar (algú) al profit d'un negoci. Va voler interessar els seus obrers en la nova fàbrica. Fer participar (algú) en les conseqüències bones o dolentes d'alguna cosa. Concernir 1. L'èxit de l'empresa la interessa tant a ella com a mi. Afectar 2. És una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Si la vas a veure t'estimarà la visita. estimar-se més Preferir. Què t'estimes més: venir amb mi o anar amb ell? Un jutge, un tribunal, acceptar (les peticions de les parts). estimar la demanda Acceptar una petició. Amar. Cada dia l'estimava més. T'estimo [...]