1.
funcionar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 funcionar. 2 no funciona [teléfono, ascensor] no funciona. [...]
|
2.
carburar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 carburar. v intr 2 fig i fam carburar, funcionar, rutllar. [...]
|
3.
manejar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 manejar, fer funcionar, fer anar. Manejar los remos, manejar els rems. 2 [utilizar] manejar, emprar, fer servir. Manejar el pincel, manejar el pinzell. 3 [los caballos] menar. 4 fig [dirigir] manejar. Maneja como quiere a sus hermanos, maneja com vol els seus germans. 5 fig [negocios [...]
|
4.
topar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[salir bien] anar (o sortir) bé, reeixir, funcionar. Lo pediré por si topa, ho demanaré per si de cas va bé. [...]
|
5.
marchar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 marxar, caminar. 2 mil marxar. 3 [irse] marxar, anar-se'n pron. 4 fig marxar, funcionar. Por ahora la cosa marcha, per ara la cosa marxa. 5 ¡marchando! fam [voz del camarero] d'acord!, de seguida!6 marchar sobre mil marxar sobre. Los fascistas marcharon sobre Roma, els feixistes marxaren [...]
|
6.
arrancar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tecnol [empezar a funcionar] engegar-se pron. El motor no arranca, el motor no s'engega. 10 [tener origen] arrencar, néixer. 11 [con un infinitivo] arrencar, posar-se pron, llançar-se pron. Arrancó a correr, arrencà a córrer. 12 [a reír, a llorar] esclatar, esclafir, rompre. v pron 13 [empezar [...]
|
7.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mossegada. 15 tecnol [metales] estirar. 16 esport tirar, llançar, xutar. Tirar una falta, llançar una falta. v intr 17 [funcionar] tirar. Esta chimenea no tira nada bien, aquesta xemeneina no tira gens bé. 18 tirar. Tirar al plato, tirar al plat. Tirar con rifle, tirar amb rifle. 19 [atraer] atreure tr [...]
v tr 1 [arrojar] tirar, llançar, llençar, gitar. Tirar piedras al río, llançar còdols al riu. 2 [deshacerse] llençar, tirar. Tirar trastos al baúl, llençar andròmines al bagul. 3 [un líquido] vessar. Tiró el café en el mantel, vessà el cafè damunt les tovalles. 4 [derrocar] tirar a terra, abatre, enderrocar. Tirar una pared, tirar a terra una paret. 5 [disparar] tirar, disparar, engegar. Tirar una salva de aviso, tirar una salva d'avís. 6 [un cohete] tirar, llançar. 7 [una bomba] tirar, llançar. 8 [paracaidista] llançar. 9 [una línea, un plano] tirar. 10 [extender] tirar, estirar. 11 [derrochar] llençar, malgastar. Comprar esto es tirar el dinero, comprar això és llençar els diners. 12 fotog tirar. 13 gràf tirar. Será un éxito: vamos a tirar muchos ejemplares, serà un èxit: tirarem molts exemplars. 14 [dar, pegar] fer, donar, clavar. Tirar un pellizco, fer un pessic. Tirar un mordisco, clavar una mossegada. 15 tecnol [metales] estirar. 16 esport tirar, llançar, xutar. Tirar una falta, llançar una falta. v intr 17 [funcionar] tirar. Esta chimenea no tira nada bien, aquesta xemeneina no tira gens bé. 18 tirar. Tirar al plato, tirar al plat. Tirar con rifle, tirar amb rifle. 19 [atraer] atreure tr, atraure tr. El imán tira del hierro, l'imant atreu el ferro. 20 tibar. La piel me tira, la pell em tiba. 21 [torcer] tirar, tombar. Tire a la izquierda después del puente, tireu a l'esquerra després del pont. 22 fig [atraer] tirar, atreure tr, atraure tr. No le tira nada la televisión, no li tira gens la televisió. 23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre. 24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu pare. 25 fam [durar] tirar. Este traje tirará todavía todo el invierno, aquest vestit tirarà encara tot l'hivern. 26 fam [subsistir mejor o peor] tirar. Mira, voy tirando, mira, vaig tirant. 27 [esgrimir] tirar tr, esgrimir tr. Tirar a la espada, tirar l'espasa. 28 esport tirar, llançar, xutar. Tirar a gol, tirar a gol. Tirar a puerta, xutar a porta. 29 a más (o a todo) tirar fig a tot estirar. 30 dejar tirado a alguien fig [abandonar] deixar algú a l'estacada. 31 ir tirando fig i fam anar tirant. 32 tirando por alto tirant llarg, pel cap alt, a tot estirar. 33 tirando por bajo tirant curt, pel cap baix. 34 tirar de tirar, estirar. Tirar del arado, tirar l'arada. Tirar del cabello, estirar els cabells. 35 tirar de estirar de. Tirar de un cabo, estirar d'un cap. 36 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [gastar sin miramientos] tirar de veta, no mirar prim, anar en gran, no estar-se de res, granejar. 37 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [calcular por encima] tirar llarg. 38 tira y afloja fam estira-i-arronsa. El matrimonio es un tira y afloja, el matrimoni és un estira-i-arronsa. v pron 39 tirar-se, llançar-se. Tirarse al río de cabeza, llançar-se de cap al riu. 40 llançar-se. Tirarse en paracaídas, llançar-se en paracaigudes. 41 [tumbarse] tirar-se, llançar-se. Tirarse en la cama, tirar-se al llit. 42 esport [fútbol] estirar-se, fer una estirada. 43 fig i fam passar intr. Se tiró un año en la mili, va passar un any en el servei. 44 fig i fam aguantar tr, suportar tr. Tirarse todo el viaje sin dormir, suportar tot el viatge sense dormir. 45 vulg [tener relaciones sexuales] tirar-se. |
8.
marcha
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dits, tenir la mà trencada en (o a). 15 dar marcha atrás fer marxa enrere. 16 dar marcha atrás fig [en un asunto] fer marxa enrere. 17 estar en marcha rutllar, funcionar. El negocio ya está en marcha, el negoci ja rutlla. 18 marcha atrás marxa enrere. 19 Marcha Real himne [nacional] d'Espanya. 20 poner [...]
|
9.
andar 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[funcionar] anar. Esta moto anda con gasolina, aquesta moto va amb gasolina. 6 [vagar] anar. El ladrón andaba por aquellos alrededores, el lladre anava per aquells voltants. 7 fig anar. Andar cansado, anar cansat. 8 fig passar. ¿Has empezado a leer el informe?, ¿por dónde andas?, has començat de llegir l [...]
|
10.
ir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
jugar als escacs. 6 [acudir a una llamada] venir. Ahora voy, ara vinc. 7 [extenderse, abarcar] anar. El prado va del estanque al bosque, el prat va de l'estany al bosc. 8 [marchar] anar, marxar. El negocio va mal, el negoci va malament. 9 [funcionar] anar. Este reloj nunca va bien, aquest rellotge no va [...]
|