Resultats de la cerca frase exacta: 43
|
31.
ple
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Resultat de tombar totes les bitlles amb el primer llançament d'un quadre. [...]
|
|
32.
Ortografia de 't' i 'd' a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
indicacions següents:
1. Darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure t:
abat, beneit, buit, eixerit, entrecot, humit, oblit, paret, possibilitat, quedat, realitat, salut, set, visigot, etc.
Hi ha aquestes excepcions:
El mot fred, per raons etimològiques.
Els noms femenins acabats en -itud [...]
|
|
33.
aterrador
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [que abat] que derriba, que abate. 2 aeron de aterrizaje. [...]
|
|
34.
abad
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [superior de un monasterio] abat. [...]
|
|
35.
ple
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Resultat màxim, consistent a tombar totes les bitlles amb el primer llançament d'un quadre. [...]
|
|
36.
dependències abacials
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Part d'un monestir on s'ubiquen les estances de l'abat o l'abadessa. [...]
|
|
37.
mitrado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 mitrat -ada. Abad mitrado, abat mitrat. m 2 [arzobispo] arquebisbe. 3 [obispo] bisbe. [...]
|
|
38.
Argelers
Font
Nomenclàtor de la Catalunya del Nord
Argelers nucli Argelès-sur-Mer 4 Abat, mas de l' edif. Mas de l'Abat Abat, rec de l' hidr. Rec de l'Abat Amorós, castell edif. hist. Castell Amorós Argelers, port d' equip Port-Argelès Carbassera, pic de la orogr. Pic de la Carbassère Ceriga, (la) indr. ) Ceriga Colomates, les indr. Les [...]
|
|
39.
convent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
claustre. La vida del claustre. monestir(de monjos o de monges) cenobi, íd. Montserrat és un cenobi benedictí. abadia, monestir regit per un abat o abadessa. priorat, íd. per un prior. cartoixa, monestir de cartoixans. camàldula, monestir de camaldulesos. cel·la, petit monestir medieval [...]
|
|
40.
superior
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) comanador(de certs ordes militars i de certes comunitats religioses) majoral, superior en jerarquia. major, dit del superior de certes comunitats, corporacions, etc. mestre, superior d'un orde militar. mestre de novicis, el superior dels novicis. Cp. cap, primer, prior, abat, prelat, prebost, guardià [...]
1 adj. creient piadós practicant devot espiritual místic just (en llenguatge bíblic) teocràtic, parlant d'un règim polític inspirat en creences religioses o dirigit per representants d'una religió. Calví volgué fer de Ginebra un estat teocràtic. 2 fraresc monàstic (→) 3 cultual Ant. Mundà. Impiadós o impiu. Ateu. Irreligiós. Pagà. 4 m. i f. Persona que pertany a un orde religiós. sacerdot regular, en oposició a sacerdot secular. monjo (→), membre d'un orde monàstic (cartoixans, benedictins, cistercencs, trapencs, agustins, etc.). cenobita, monjo que viu en comunitat, per oposició a anacoreta. contemplatiu, religiós de vida contemplativa. monja (→), dit de totes les religioses. pare, membre d'una congregació. Els pares jesuïtes. frare, religiós pertanyent a un orde mendicant (franciscans, caputxins, dominicans, etc.). Per extensió, esp. en llenguatge popular, es diu de tota mena de religiosos, amb un matís despectiu. beat, persona que porta hàbit de religiós però no viu en comunitat ni segueix cap regla determinada. terciari, membre d'un tercer orde, especialment franciscà. oblat, íd. Un oblat benedictí. Antigament, el qui es feia d'un orde religiós fent donació dels seus béns. germà llec o convers, religiós que no ha rebut els ordes sagrats. donat, íd. en un orde mendicant. abat (f. abadessa), superior d'un monestir. prior o superior, el qui regeix tota altra comunitat de religiosos. Ant. Seglar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 adj.
creient
piadós
practicant
devot
espiritual
místic
just (en llenguatge bíblic)
teocràtic, parlant d'un règim polític inspirat en creences religioses o dirigit per representants d'una religió. Calví volgué fer de Ginebra un estat teocràtic.
2 fraresc
monàstic (→)
3 cultual
Ant. Mundà. Impiadós o impiu. Ateu. Irreligiós. Pagà.
4 m. i f. Persona que pertany a un orde religiós.
sacerdot regular, en oposició a sacerdot secular.
monjo (→), membre d'un orde monàstic (cartoixans, benedictins, cistercencs, trapencs, agustins, etc.).
cenobita, monjo que viu en comunitat, per oposició a anacoreta.
contemplatiu, religiós de vida contemplativa.
monja (→), dit de totes les religioses.
pare, membre d'una congregació. Els pares jesuïtes.
frare, religiós pertanyent a un orde mendicant (franciscans, caputxins, dominicans, etc.).
Per extensió, esp. en llenguatge popular, es diu de tota mena de religiosos, amb un matís despectiu.
beat, persona que porta hàbit de religiós però no viu en comunitat ni segueix cap regla determinada.
terciari, membre d'un tercer orde, especialment franciscà.
oblat, íd. Un oblat benedictí. Antigament, el qui es feia d'un orde religiós fent donació dels seus béns.
germà llec o convers, religiós que no ha rebut els ordes sagrats.
donat, íd. en un orde mendicant.
abat (f. abadessa), superior d'un monestir.
prior o superior, el qui regeix tota altra comunitat de religiosos.
Ant. Seglar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana