Resultats de la cerca frase exacta: 7.287
|
41.
Seu, tossal de
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Alta Ribagorça
Vilaller
Seu, tossal de
Elevació (cim, puig, turó...) [...]
|
|
42.
portàtil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom pot dur damunt seu, de bon transportar. Un orgue portàtil. [...]
|
|
43.
retrovendre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar (una cosa comprada) al seu venedor tornant aquest el seu preu. [...]
|
|
44.
ejacular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llançar fora seu, expel·lir amb força (una secreció, especialment l'esperma). Expel·lir l'esperma. [...]
|
|
45.
receptiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç de rebre dins seu, d'absorbir, de contenir. Disposat a acollir idees o propostes. [...]
|
|
46.
finor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de fi. La finor de les seves mans, de la seva pell. La finor d'aquelles perles. La finor del seu olfacte, del seu paladar. La finor del seu esperit. [...]
|
|
47.
desnaturar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El sobirà, deslligar del vincle de vassallatge (un vassall seu) tot proscrivint-lo del regne. Un vassall, deslligar-se del vincle de vassallatge amb el sobirà. Un cavaller mai no s'ha de desnaturar del seu rei. [...]
|
|
48.
enseuar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Untar de seu. [...]
|
|
49.
cavallerós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es capté com un cavaller. Un home cavallerós amb les dames, en el seu tracte, en el seu parlar. [...]
|
|
50.
renyir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre l'amistat, el tracte personal. Ha renyit amb el seu millor amic, amb el seu antic company, amb el seu soci. Renyir amb la promesa. Eren molt amics, però van renyir. estar renyit amb algú Haver-hi renyit. [...]
renyir
|
renyir
1 v. intr. [LC] Rompre l'amistat, el tracte personal. Ha renyit amb el seu millor amic, amb el seu antic company, amb el seu soci. Renyir amb la promesa. Eren molt amics, però van renyir.
2 [LC] estar renyit amb algú Haver-hi renyit.