La segona persona de singular de l'imperatiu del verb dir és digues. En conseqüència, quan es combina amb un pronom feble, s'obtenen les combinacions següents: digues-me, digues-li, digues-nos, digues-ho, etc. Per exemple:

Digues-me si podreu participar en el col·loqui de la tardor.
Digues-li que hi seré tan aviat com plegui.

Cal tenir en compte, però, que col·loquialment, quan aquesta forma verbal es combina amb un pronom feble, se sol ometre la s final de l'imperatiu per evitar el contacte entre dues consonants. En aquest cas, per tant, en registres informals aquestes combinacions es poden representar de la manera següent: digue'm, digue-li, digue'ns, digue-ho, etc. Per exemple:

Digue'm si hi podreu participar.
Digue-li que hi seré tan aviat com plegui.

En canvi, no són adequades les formes diga'm, diga-li, diga'ns, etc. perquè el verb adopta la forma digue (reducció de digues) i no diga.

Finalment, cal indicar que, en els parlars valencians i en algunes àrees del nord-occidental, la segona persona del singular de l'imperatiu del verb dir també adopta la forma dis quan es combina amb un pronom feble. Per exemple: 

Dis-me la veritat.
Si vols res més, dis-m'ho.